Sortida de Raquetes de neu per el Pallars Sobirà: Bony d’Altars 2.449 m. (Estació Esqui LLesui)

Estació Esqui Llesui 1800 m – Bony d’Altars 2449 m.

Ahir l’Héctor ens va suggerir , per fer un recorregut diferent, pujar a les antigues pistes d’esquí de Llessui (itinerari 3 del llibre del Pallars Sobirà – Bonys dels Altars).

Dormim bé i a les 8h 15’ baixem a esmorzar, realment molt bo (Hotel Pessets) carreguem tot i anem cap a Llessui (11Km de pujada des de Sort). Ens perdem una mica pel poble, però quan trobem la pista (a l’esquerra només arribar) en poc temps ens du a l’antic aparcament, Borda de Cardós a 1400m, avui ben solitari. A l’esquerra surt la pista per 4x4 que li preocupava al Joan per l’estat del camí. Res, amunt i crits. Es una pista acceptable, amb alguns solcs i que puja fort. Anem trobant plaques de neu. Anem pujant i cap el final ens aturem en un pla sota el telecadira, sembla un bon lloc per aparcar. Aquí ens quedem.

Més endavant hi ha un altre conductor que ens porta una mica de distancia però que te problemes per continuar per la neu acumulada en el camí. Ens preparem i a les 10h 35’ tirem recte amunt pel pendent seguint les pilones del telecadira, pugem per l’herba amb poca neu (som a 1800m).

Quan canviem de telecadira, en Joan fa una bona relliscada vora la caseta, doncs sota la neu hi ha plaques de gel. Ja som a 2000 metres i trobem més neu, però seguim només amb bastons pels marges herbosos, sempre recte amunt. Veiem el jeep que s’ha quedat entrampat, però finalment se’n surt gracies a que dur una pala.

En Joan i la Jackie bufem una mica, l’Ana i Jo anem tira’n molt be. Davant nostre veiem un noi que puja carregant esquís (deu ser el del jeep).

Quan quasi som dalt hem de superar un fort pendent. Al arribar a la carena veiem el precipici de l’altre costat de la serra d’Altars que dona a la Vall Fosca. Fa molt YU- YU .Ataquem el cim per la esquerra, en mig de roques. Som a 2456 m.

Hem tardat 2h 30’. Bony d’Altars. La vista es molt bona, al NO la vall Fosca amb el seus pobles allà BAIX i l’estany Gento al fons(jo pensava que era el Sallente). També es veu la Pica d’Estats i les muntanyes d’Andorra. Molt clar, cap al SE veiem la Torreta d’Orri on varem anar ahir.

Aquesta serra d’Altars continua cap al Sud per la serra del Rei, itinerari que proposa el llibre i que també ha fet avui un altre excursionista que veiem ben lluny. Cap al Nord hi ha un coll i un altre bony d’Altars (que deu ser el de 2456m).

Nosaltres ja en tenim prou, doncs la carena nord es molt estreta i el precipici de la esquerra esfereïdor. Desprès de fer un mos al sol i ficar-nos les raquetes decidim tornar per les pistes, seguint la traça de l’esquiador que hem vist baixar.

El primer pendent es molt fort, desprès en un tros mes pla podem anar els 4 a l’ample. Més endavant ens desviem a l’esquerra per un altra pista. En Joan te problemes amb els bastons per baixar (son curts) i se’l intercanvia amb nosaltres.

Passem un trosset dificultós amb plaques de gel sota la neu, però aviat arribem a la pista de 4x4. Una mica de pla i a les 15h 19’ som al cotxe que ens espera solitari.

Com que s’ha girat vent, ens mengem l’entrepà dins i desprès prenem un cafè en un bar de Llessui.

La tornada fins a Terrassa es fa una mica llarga (aproximadament 3 h). Hem fet una excursió molt bonica, diferent de la d’ahir i molt apropiada, ja que teníem poc temps: 4h 43’ en total, 7 Km i desnivell de 700m que hem pujat en 3,5 Km (ahir 800m en 11 Km).

Mireu unes cuantes fotos mes:

text: Joan Valentines

fotos: Joan Valentines i Jordi Cascán.

Raquetes de neu Pallars Sobirà: Torreta d’Orri 2.439 m. (Port del Cantó)

Port del Cantó 1700m – Torreta d’Orri 2439 m.


Sortim cap a les 8 15 desprès de posar benzina a la carretera de Manresa i anem per Solsona direcció la Seu.

Abans d’arribar-hi i per Adrall trenquem cap a Sort però sense arribar-hi. Ens aturem al Port del Cantó, on em va aconsellar l’amic Hector i ens preparem. Aprox. 2,5 hores de carretera.


Fa bon dia, sense vent ni núvols. A les 10h 48’ engeguem, trobem un pal indicador del refugi Comes de Rubió, sigui per la pista o pel camí. Decidim la pista i anem fent.

Aviat trobem algun tros de neu, pricipalment desprès de la cruïlla amb la pista que ve del poble de Rubió, però anem només amb bastons. La pujada es fluixa i sostinguda, quan veiem el refugi ja es tot envoltat de neu.
Per la nostra dreta arriba el camí que venia per dalt. Avui el refugi Comes de Rubió es tancat i tampoc no sabem com obrir la part lliure, seguim endavant.
Per la esquerra deixem la pista La Forestal i més endavant travessem el riu Rubió cap a la dreta.

Som a la cota 2000 i ja tenim bona neu, però podem seguir sense raquetes una ampla pista que va pujant fins un pla amb un monòlit de pedra. Es una cruïlla des on es pot baixar al port del Cantó o anar cap a Sant Joan de l’Erm. Des aquí ja veiem clarament la Torreta de l’Orri amb les dues antenes.
Seguim per una pista ampla enmig d’un bosc molt bonic, ha passat una màquina i es mot fàcil. Ja tenim bones vistes del Pirineu a la nostra dreta. Això continua amb les pistes d’esquí de Port Ainé, un cartell ens avisa i canvien els pals indicadors.

Deixem la pista i pugem al dret, encarats a les antenes. Sembla que es a prop però encara falta, doncs els esquiadors que baixen es veuen com puntets. A la Jackie li costa una mica, doncs fa dies que no fa muntanya.
En el tros final hem d’entrar a la pista d’esquí, doncs per l’altre costat hi ha precipici. La darrera pendent es forta i hem de vigilar amb els esquiadors. Quan deixem a la dreta el telecadira ja falta molt poc.

Arribem dalt de la Torreta d’Orri (2439 m.) amb un vèrtex geodèsic envoltat de dues antenes gegants amb un edifici cada una. Hem tardat 4h 30’ fins dalt, aturant i fent fotos. La vista es mot bona, cap al Nord tot el Pallars Sobirà, destacant la Pica d’’Estats, mes al NE les muntanyes d’Andorra i al E les de la Cerdanya i el Cadí. Mes al Sud s’arriba a veure Montserrat.

Es un pic avançat del Pirineu, per això te les antenes. Aprofitem que hi ha una zona lliure en l’edifici on podem dinar aixoplugats.

Per baixar ens posem les raquetes. Desprès de la tanca deixem la pista i baixem per una carena pelada, primer es un pla i desprès fa més pendent fins arribar en el bosc.
Es un tros mot bonic, amb molta neu i molt divertit. Baixem més o menys pel dret, buscant una pista o camí que finalment trobem. Abans de trobar el refugi ens traiem les raquetes. Encara que baixem lleugers, la part final se’ns fa una mica llarga (tots estem pensant en el relaxament que ens vindrà ara en el spa ...).

Son les 18h 22’ quan arribem al cotxe. Hem fet 20 KM, en 7h 34’ totals. Més de 800 m de desnivell en 11 Km de pujada tal com es veu al perfil. Una EXCURSIO molt maca. Després del SPA un bon sopar per reposar forces (ens acompanya en Hector) i veure una mica l’ambient de carnaval.

Text: Joan Valentines
Fotos Joan Valentines i Jordi Cascán.