08-10/07/11 Sortida LLó - Coll de Finestrelles - Nuria - Puigmal - Vedrinyans - LLó

El Divendres 8/07/11 sortim (Jordi M., Pere, Frank i Jordi C.) a les 18:30 cap l’aventura de fer la travessa LLó – Coll de Finestrelles – Núria – Puigmal – Vedrinyans – Lló.

Estem tots molt animats. Avui dormirem en un càmping d’Enveig (França) a on s’està en Jordi M. Després de fer uns encàrrecs, arribem cap les 21 h. Descarreguem els equipatges i tot seguit ens enfilem cap Puigcerdà per tal de fer un bon sopar (En Jordi M ens porta a una pizzeria que ella coneix i que esta força be però que ens fan esperar massa en servir els plats).

A una hora indecent arribem al càmping i per no trencar la tradició abans de dormir fem un a partideta a la “podrida” (en Pere no te la nit …).

Dissabte 09. Ens aixequem aviat i després d’esmorzar alguna coseta cap les 08:30 h. ens enfilem cap l’inici de l’etapa: Lló. A les 09 h. deixem el cotxe en el pàrking de “Les Bains de Lló” (1600 m aprox.) i comencem la pujada.

El paisatge inicial es molt maco i ombriu per les Goles de Segre (seguim el riu i per una profunda vall que es fa sentir una mica de fred). A uns 2 km. del camí asfaltat ens desviem cap la dreta, en direcció al refugi.

Quant sortim de la vall ja ens adonem de que el sol picarà lo seu i axis que aprofitem una parada per posar-nos una mica de crema solar. En aquest moment ens trobem amb un biker que feia una ruta.

De seguida, unes 2 hores arribem a la Barraca de la Culassa (1834 m.). Un refugi lliure amb un indret molt bonic. Reposem forces i continuem pujant. Arribem a un prat amb unes vistes impressionants, plens de colors (grocs, verds, vermells ...) per la diferent vegetació que observem al voltant nostre.

Al primer objectiu, el coll de Finestrelles (2604 m.), ja el tenim a tocar. Hi ha una forta pujada final fins al coll. Cap les 12 h. arribem al Coll amb sorpresa per el ràpid de l’ascensió. Ens trobem animats i en forces i per això decidim pujar al Pic de Finestrelles (2828 m.). L’únic dubte son les motxilles (pugem i baixem per el mateix lloc). Amb elles a sobre ho fem tot plegat amb 1,30 h. (es un pic assequible però enganyós ja que inicialment es veu un cim que et fa pensar que es allà mateix però ... hi ha un segon cim que realment es el pic).

Estem molt contents de com va la sortida i que el temps es comporta amb nosaltres. Les vistes son espectaculars. A sota nostre tenim a la vista el final del destí d’avui: Núria i el Refugi  de l’àliga a on tenim reservada una habitació per nosaltres quatre amb lavabo i dutxa en el seu interior.

Ara volíem dinar però uns núvols negrísims ens fa corre baixada avall per arriba l’abans possible a Núria.

Baixem molt ràpids i cap les 15:30 ja estem davant l’esplanada del llac de Núria menjant els nostres entrepans i uns cafès que hem comprat. Fa una mica de fred el punt final es el Refugi de l’Àliga que es troba a uns 200 m  d’alçada i com que no propera l’idea de pujar amb el telecadira, decidim posar-nos les botes i fer el últims 20 m de molt forta pujada. El Refugi esta força be. Obren a les 17 h i ens donen una habitació per nosaltres quatre per 35 € (dormir i esmorzar).

Descansem, reposem forces, juguem alguna partideta mentre ens cau una turmenta intensa i curta. Ens preparem per sopar (menú acceptable del refugi) tots puntuals a les 20 h. A la nit es fa difícil dormir per els sorolls humans de cadascú ...

Diumenge 10, 19:45 esmorzem i de seguida ens posem en marxa cap el primer objectiu: El Puigmal.

Anem per un camí que surt de l’esquerra de Núria que puja molt verticalment i que ens fa guanyar uns km. Després en ajuntem al camí tradicional i per això ens trobem amb molta gent.

Ara davant nostre veiem el Puigmal però abans tenim que superar unes molt fortes pendent de pujada amb un sender pedregós. Es fa molt dur i l’ascensió es molt lenta. En Frank se recuperat i va tirant de valent quasi atrapant-me. En Pere i en Jordi M. pateixen lo seu.

Increïblement cap les 11 h . arribem a dalt del Puigmal. Fa molt de vent. Tots estem molt contents. Hem anat molt ràpids ja que hem trigar 2,15 h. L’espectacle es fantàstic i fa bon dia.  Desprès de reposar forces, i de fer unes fotos mirem amb el mapes com agafar la ruta per arribar el més pròxim del cotxe (una baixada suau i llarga de 1600 m.) Hem d’anar caranejant per els demés Puigmal (petit de Segre, de llo)  direcció mirant al nord-oest des de a on estem, seguin per el Puig de Coma Dolça.

Puigmal 2.910 m



La baixada inicial també es pedregosa i encara es veuen restes de plaques de neu glaçada. De seguida fem els cims de Petit Puigmal de Segre i Puigmal de lló (2700 m.). Per ací ja anem sols. El vent bufa fort i amb intensitat. Anem baixant de forma moderada passant per al canto de la Tossa d’Err i de seguida fem el coll  i pic de Segalera cap els 2200.

Cap al final ens endinsem amb un bosc de pins molt extens que ens fa gaudir de la natura. Estem molt cansat i abans de sortir d’aquest preciós indret decidim menjar una miqueta per reposar forces.

Al sortir del bosc, continuem baixen tot agafant una pista molt llarga que ens portarà al final al poble de Verdinayns (1400 m).

Arribat ací, ja tan sol en falta 5 km per arribar al poble de LLò i a els Bains de LLo a on tenim el cotxe. A les 18:00 h. Arribem. Tots estem molt contens per aquesta sortida. Hem aconseguit els objectius, amb el temps previstos i sense cap incidència.

Una volta molt recomanable.

Fins la Propera.

Ara unes fotos:

   





Text i fotos: Jordi Cascán.