Blog de Jordi C.: junio 2011

Dissabte 2 d’abril de 2011, Sortida per els Turons del Obac: Alzina del Salari – Turó Puig Andreu – Turó del Malpàs

Ens trobem tots puntuals a les 8,30 a la benzinera. En Jordi Cascan ha portat en Pere, un amic de la infantesa. Anem cap a l’aparcament de l’Alzina del Salari (700m) i a les 8h 48’ comencem a caminar. Fa un dia molt clar i encara no fa calor. Han arreglat la part baixa del camí de sortida, però quan comença a pujar es el de sempre. Passem per la font dels Traginers i seguim pujant pel seu darrera fins l’avenc del Llest (els qui hi ha baixat diuen que te una sala molt gran). Una mica més amunt ens trobem el GR, que avui seguim cap a la nostra dreta, direcció la carena de la Castanyera (el nostre punt més alt d’avui 900 m). Un cop al camí principal anem a l’esquerra a fer un mos a la Coma d’en Vila (antiga masia enrunada).

Busquem el camí de baixada direcció Mura i resulta que hem de recular una mica per la pista. Un fort pendent i ja som al camí principal que segueix tota la carena de l’Obac des la casa de l’Obac fins arribar a Mura. Passem per dalt del pedregós Pla de Serrallonga amb molt bones vistes a banda i banda. A la nostra esquerra es veu el Puig Andreu, el primer objectiu.

Aviat , abans del Turó dels Ducs trenquem direcció ponent i desprès de passar vora el Puigbó ja som al Puig Andreu. El voregem per l’esquerra i intentem des de darrera trobar la balma però no podem (estem massa avall) Uns senyors estan buscant espàrrecs i l’Angelina fa una relliscada sense conseqüències. Seguim endavant fins el collet Roig, cruïlla de camins, cap a la dreta baixaríem al Puig de la Balma. Nosaltres per un corriol a l’esquerra avall cap al Sot de l’Infern, es força divertit, amb algun tros que va dins d’un torrent encara amb aigua. Quan som al Sot (un fondo, 550m) trobem una pista ampla amb un 4 x 4 aparcat (per aquí ens vam trobar Quads fa uns anys).

Travessem el torrent i deixem la pista principal, per anar per un altra que va en la mateixa direcció però per l’altra banda. Li costa, però desprès de dubtar una mica (fa molts anys que no passem per aquí) ja tomba i puja direcció Sud. Veiem el Turò del Malpàs des el Nord, però per arribar-hi , hem d’allunyar-nos una mica i encarar-lo des de ponent. Aquesta pujada es forteta i l’Angeles ha de bufar de valent (fa més d’un anys que no surt a la muntanya). Quan arribem al peu del Malpàs ja son les 12,30 i no hi pugem.

Ja anem de tornada, passem per la Era dels Enrics, deixant el camí que baixa als Pins Cargolats i encarem a Coll de Boix (l’altra punta 878 m). Des aquí es tot baixada fins l’aparcament pels Graons de Mura. Arribem a les 13 h 50’

Hem fet 14 KM amb uns 700 metres de pujada efectiva. 5h en total. Una matinal molt maca, amb més temps podríem haver pujar als turons i visitar les Balmes. Cal felicitar a tothom, especialment a l’Angeles, que ha patit una mica. Itziar, Angelina i Paqui molt bé, la resta, no cal dir-ho.

Text i fotos: Joan Valentines.

Sortida del Dissabte 28 de maig de 2011, per en Jordi C, Paqui, Antonio, Ana i Joan Valentines

Ja feia temps que en Joan volia fer la marxa dels 5 Cims (52 Km) que organitza cada 2 anys el Club Excursionista de Castellar del Vallès. El 10 d’abril ho van fer, com que en Joan no va poder anar i a mes els 2 primers cims (Mola i Montcau) els tenim MOLT trepitjats, ha reunit a els escollits “larga distancia” que vam fer els 3 Monestirs per fer els 3 cims del Vallès amb l’ajuda del GPS. Ens trobem tots puntuals a les 6,30 a casa de l’Ana i amb 2 cotxes anem fins Castellar del Vallès on en deixem un en la cruïlla de la carretera que va de Sabadell cap a Sant Llorenç Savall.

Carreguem tots en el cotxe del Jordi, que deixem a

Sant Llorenç i a les 7:19 comencem a caminar. Fa un dia nuvolat i fresquet. Travessem el poble seguint la carretera, a la nostra dreta veiem el descampat on vam reposar la nit de la Matagalls-Montserrat. La Paqui, que resulta que va fer els 5 Cims el 2009, recorda una mica el camí. Un cop passat el cementiri deixem la carretera i agafem a l’esquerra una pista marcada amb senyals blanques dels 5 Cims. També n’hi ha de la MM , doncs aquest tros coincideix. A mesura que pugem tenim unes vistes mot boniques de tota la serra de Sant Llorenç, des la Mola fins els Emprius, parcialment il•luminada pel sol naixent.

El paisatge es pelat, encara s’està refent de l’incendi del 2004. Ja veiem els cingles de Gallifa al davant, cap a la nostra dreta. Ens despistem en una cruïlla que senyala cap a Gallifa 7 Km, però quan veiem que ens allunyem de la cinglera en Joan va mirar el GPS i reculem fins trobar les noies que venien darrera. Anem vorejant, pujant per pistes la carena de Gallifa per ponent. Entrem en un tros de bosc molt bonic i ben conservat.

En el creuament on hi havia el 5è avituallament ja es senten protestes de gana, però hem d’arribar a Sant Sadurní. L’últim tros cap a l’ermita el fem pel camí mes costerut, amb la pressa em despisto una mica, reculem cap al camí, una mica més amunt ja arribem a Sant Sadurní de Gallifa, el punt més alt del nostre recorregut (951 m) Es una ermita romànica força reconstruïda però que conserva un bonic absis. Esmorzem tranquil•lament (portem unes 3 hores) i disfrutem de les vistes des el mirador, cap a llevant el Vallès Oriental amb el Montseny al fons, al sud , el coquetó poble de Gallifa i al sudoest, el Farell, la nostra propera fita.

Tornem pel caminet fins el creuament, des aquí BAIXEM per una canal molt pendent fins la ermita de Sant Pere de Gallifa. Al poble trobem uns ciclistes i aprofitem per fer-nos una foto de grup. Una mica més de baixada per travessar la riera i altre cop a pujar per baixar encara més fins la riera de Caldes (passem vora una ermita que recordem de la marxa de les Ermites)

Ara, altre cop pujada seguida, per pistes i camins. Els qui fan els 5 cims ho expliquen com una cosa terrible; ja que ells, quan arriben aquí, porten a les cames 20 km més que nosaltres. Tenim sort que és encara núvol, però fem una bona suada per la forta humitat ambiental. Cap a la 1:30 arribem a la urbanització del Farell i trobem una font (que teníem marcada) vora el bar de la associació de veïns. Demanem beguda i dinem fantàsticament asseguts en una taula, prenem un cafè ben carregat i reprenem amunt pels carrers de la urbanització. Passem vora una gran masia que devia ser també restaurant i que estan refent. Es l’edifici blanc pel qual es coneix la muntanya des lluny. Darrera seu, per un petit sender arribem al anomenat Pic del Vent de 815 m. (una mica baixet per dir-li Pic), bonic mirador del Vallès i que te un banc de fusta.

La primera baixada es CURTA i FORTA, ja Tornem a tenir pista, ara sota el SOL. Sembla que el Puig de la Creu es a tocar però costa d’arribar. Realment es curiós, l’edifici dalt del Puig de la Creu (671 m) sembla un castell però es modern i encara sense acabar. Des aquí hi ha bona vista de la Mola, llàstima que els arbres han crescut massa.

Anant avall per la pista veiem Sentmenat i la urbanització de Can Vinyals. Fa poc han passat per aplanar la pista, es molt ampla però la gravilla rellisca una mica. Ja arribem a les primeres cases de Castellar. Hem de travessar quasi tot el poble vell, coincidim amb gent que van de casament a l’església de la vídua Tolrá. Son les 17:50 de la tarda.

Hem fet 33,2 KM amb uns 1300 metres de pujada i més de 1400 de baixada. 10 h 30’ en total, però només 8 h de caminada efectiva a 4,2 Km /hora. Una excursió molt maca, al nostre ritme i fruint del paisatge. Cal felicitar a tothom, especialment a l’Antonio que feia dies que no caminava i agrair que hagin volgut acompanyar-me. Això de fer caminades ja marcades, pel nostre comte i seguint el GPS, funciona. Ho podem repetir.