Raquetes de neu Pallars Sobirà: Torreta d’Orri 2.439 m. (Port del Cantó)

Port del Cantó 1700m – Torreta d’Orri 2439 m.


Sortim cap a les 8 15 desprès de posar benzina a la carretera de Manresa i anem per Solsona direcció la Seu.

Abans d’arribar-hi i per Adrall trenquem cap a Sort però sense arribar-hi. Ens aturem al Port del Cantó, on em va aconsellar l’amic Hector i ens preparem. Aprox. 2,5 hores de carretera.


Fa bon dia, sense vent ni núvols. A les 10h 48’ engeguem, trobem un pal indicador del refugi Comes de Rubió, sigui per la pista o pel camí. Decidim la pista i anem fent.

Aviat trobem algun tros de neu, pricipalment desprès de la cruïlla amb la pista que ve del poble de Rubió, però anem només amb bastons. La pujada es fluixa i sostinguda, quan veiem el refugi ja es tot envoltat de neu.
Per la nostra dreta arriba el camí que venia per dalt. Avui el refugi Comes de Rubió es tancat i tampoc no sabem com obrir la part lliure, seguim endavant.
Per la esquerra deixem la pista La Forestal i més endavant travessem el riu Rubió cap a la dreta.

Som a la cota 2000 i ja tenim bona neu, però podem seguir sense raquetes una ampla pista que va pujant fins un pla amb un monòlit de pedra. Es una cruïlla des on es pot baixar al port del Cantó o anar cap a Sant Joan de l’Erm. Des aquí ja veiem clarament la Torreta de l’Orri amb les dues antenes.
Seguim per una pista ampla enmig d’un bosc molt bonic, ha passat una màquina i es mot fàcil. Ja tenim bones vistes del Pirineu a la nostra dreta. Això continua amb les pistes d’esquí de Port Ainé, un cartell ens avisa i canvien els pals indicadors.

Deixem la pista i pugem al dret, encarats a les antenes. Sembla que es a prop però encara falta, doncs els esquiadors que baixen es veuen com puntets. A la Jackie li costa una mica, doncs fa dies que no fa muntanya.
En el tros final hem d’entrar a la pista d’esquí, doncs per l’altre costat hi ha precipici. La darrera pendent es forta i hem de vigilar amb els esquiadors. Quan deixem a la dreta el telecadira ja falta molt poc.

Arribem dalt de la Torreta d’Orri (2439 m.) amb un vèrtex geodèsic envoltat de dues antenes gegants amb un edifici cada una. Hem tardat 4h 30’ fins dalt, aturant i fent fotos. La vista es mot bona, cap al Nord tot el Pallars Sobirà, destacant la Pica d’’Estats, mes al NE les muntanyes d’Andorra i al E les de la Cerdanya i el Cadí. Mes al Sud s’arriba a veure Montserrat.

Es un pic avançat del Pirineu, per això te les antenes. Aprofitem que hi ha una zona lliure en l’edifici on podem dinar aixoplugats.

Per baixar ens posem les raquetes. Desprès de la tanca deixem la pista i baixem per una carena pelada, primer es un pla i desprès fa més pendent fins arribar en el bosc.
Es un tros mot bonic, amb molta neu i molt divertit. Baixem més o menys pel dret, buscant una pista o camí que finalment trobem. Abans de trobar el refugi ens traiem les raquetes. Encara que baixem lleugers, la part final se’ns fa una mica llarga (tots estem pensant en el relaxament que ens vindrà ara en el spa ...).

Son les 18h 22’ quan arribem al cotxe. Hem fet 20 KM, en 7h 34’ totals. Més de 800 m de desnivell en 11 Km de pujada tal com es veu al perfil. Una EXCURSIO molt maca. Després del SPA un bon sopar per reposar forces (ens acompanya en Hector) i veure una mica l’ambient de carnaval.

Text: Joan Valentines
Fotos Joan Valentines i Jordi Cascán.