08-10/07/11 Sortida LLó - Coll de Finestrelles - Nuria - Puigmal - Vedrinyans - LLó

El Divendres 8/07/11 sortim (Jordi M., Pere, Frank i Jordi C.) a les 18:30 cap l’aventura de fer la travessa LLó – Coll de Finestrelles – Núria – Puigmal – Vedrinyans – Lló.

Estem tots molt animats. Avui dormirem en un càmping d’Enveig (França) a on s’està en Jordi M. Després de fer uns encàrrecs, arribem cap les 21 h. Descarreguem els equipatges i tot seguit ens enfilem cap Puigcerdà per tal de fer un bon sopar (En Jordi M ens porta a una pizzeria que ella coneix i que esta força be però que ens fan esperar massa en servir els plats).

A una hora indecent arribem al càmping i per no trencar la tradició abans de dormir fem un a partideta a la “podrida” (en Pere no te la nit …).

Dissabte 09. Ens aixequem aviat i després d’esmorzar alguna coseta cap les 08:30 h. ens enfilem cap l’inici de l’etapa: Lló. A les 09 h. deixem el cotxe en el pàrking de “Les Bains de Lló” (1600 m aprox.) i comencem la pujada.

El paisatge inicial es molt maco i ombriu per les Goles de Segre (seguim el riu i per una profunda vall que es fa sentir una mica de fred). A uns 2 km. del camí asfaltat ens desviem cap la dreta, en direcció al refugi.

Quant sortim de la vall ja ens adonem de que el sol picarà lo seu i axis que aprofitem una parada per posar-nos una mica de crema solar. En aquest moment ens trobem amb un biker que feia una ruta.

De seguida, unes 2 hores arribem a la Barraca de la Culassa (1834 m.). Un refugi lliure amb un indret molt bonic. Reposem forces i continuem pujant. Arribem a un prat amb unes vistes impressionants, plens de colors (grocs, verds, vermells ...) per la diferent vegetació que observem al voltant nostre.

Al primer objectiu, el coll de Finestrelles (2604 m.), ja el tenim a tocar. Hi ha una forta pujada final fins al coll. Cap les 12 h. arribem al Coll amb sorpresa per el ràpid de l’ascensió. Ens trobem animats i en forces i per això decidim pujar al Pic de Finestrelles (2828 m.). L’únic dubte son les motxilles (pugem i baixem per el mateix lloc). Amb elles a sobre ho fem tot plegat amb 1,30 h. (es un pic assequible però enganyós ja que inicialment es veu un cim que et fa pensar que es allà mateix però ... hi ha un segon cim que realment es el pic).

Estem molt contents de com va la sortida i que el temps es comporta amb nosaltres. Les vistes son espectaculars. A sota nostre tenim a la vista el final del destí d’avui: Núria i el Refugi  de l’àliga a on tenim reservada una habitació per nosaltres quatre amb lavabo i dutxa en el seu interior.

Ara volíem dinar però uns núvols negrísims ens fa corre baixada avall per arriba l’abans possible a Núria.

Baixem molt ràpids i cap les 15:30 ja estem davant l’esplanada del llac de Núria menjant els nostres entrepans i uns cafès que hem comprat. Fa una mica de fred el punt final es el Refugi de l’Àliga que es troba a uns 200 m  d’alçada i com que no propera l’idea de pujar amb el telecadira, decidim posar-nos les botes i fer el últims 20 m de molt forta pujada. El Refugi esta força be. Obren a les 17 h i ens donen una habitació per nosaltres quatre per 35 € (dormir i esmorzar).

Descansem, reposem forces, juguem alguna partideta mentre ens cau una turmenta intensa i curta. Ens preparem per sopar (menú acceptable del refugi) tots puntuals a les 20 h. A la nit es fa difícil dormir per els sorolls humans de cadascú ...

Diumenge 10, 19:45 esmorzem i de seguida ens posem en marxa cap el primer objectiu: El Puigmal.

Anem per un camí que surt de l’esquerra de Núria que puja molt verticalment i que ens fa guanyar uns km. Després en ajuntem al camí tradicional i per això ens trobem amb molta gent.

Ara davant nostre veiem el Puigmal però abans tenim que superar unes molt fortes pendent de pujada amb un sender pedregós. Es fa molt dur i l’ascensió es molt lenta. En Frank se recuperat i va tirant de valent quasi atrapant-me. En Pere i en Jordi M. pateixen lo seu.

Increïblement cap les 11 h . arribem a dalt del Puigmal. Fa molt de vent. Tots estem molt contents. Hem anat molt ràpids ja que hem trigar 2,15 h. L’espectacle es fantàstic i fa bon dia.  Desprès de reposar forces, i de fer unes fotos mirem amb el mapes com agafar la ruta per arribar el més pròxim del cotxe (una baixada suau i llarga de 1600 m.) Hem d’anar caranejant per els demés Puigmal (petit de Segre, de llo)  direcció mirant al nord-oest des de a on estem, seguin per el Puig de Coma Dolça.

Puigmal 2.910 m



La baixada inicial també es pedregosa i encara es veuen restes de plaques de neu glaçada. De seguida fem els cims de Petit Puigmal de Segre i Puigmal de lló (2700 m.). Per ací ja anem sols. El vent bufa fort i amb intensitat. Anem baixant de forma moderada passant per al canto de la Tossa d’Err i de seguida fem el coll  i pic de Segalera cap els 2200.

Cap al final ens endinsem amb un bosc de pins molt extens que ens fa gaudir de la natura. Estem molt cansat i abans de sortir d’aquest preciós indret decidim menjar una miqueta per reposar forces.

Al sortir del bosc, continuem baixen tot agafant una pista molt llarga que ens portarà al final al poble de Verdinayns (1400 m).

Arribat ací, ja tan sol en falta 5 km per arribar al poble de LLò i a els Bains de LLo a on tenim el cotxe. A les 18:00 h. Arribem. Tots estem molt contens per aquesta sortida. Hem aconseguit els objectius, amb el temps previstos i sense cap incidència.

Una volta molt recomanable.

Fins la Propera.

Ara unes fotos:

   





Text i fotos: Jordi Cascán.

Turons Obac 02/04/11: Alzina del Salari – Turó Puig Andreu – Turó del Malpàs

Dissabte 2 d’abril de 2011, Sortida per els Turons del Obac: Alzina del Salari – Turó Puig Andreu – Turó del Malpàs

Ens trobem tots puntuals a les 8,30 a la benzinera. En Jordi Cascan ha portat en Pere, un amic de la infantesa. Anem cap a l’aparcament de l’Alzina del Salari (700m) i a les 8h 48’ comencem a caminar. Fa un dia molt clar i encara no fa calor. Han arreglat la part baixa del camí de sortida, però quan comença a pujar es el de sempre. Passem per la font dels Traginers i seguim pujant pel seu darrera fins l’avenc del Llest (els qui hi ha baixat diuen que te una sala molt gran). Una mica més amunt ens trobem el GR, que avui seguim cap a la nostra dreta, direcció la carena de la Castanyera (el nostre punt més alt d’avui 900 m). Un cop al camí principal anem a l’esquerra a fer un mos a la Coma d’en Vila (antiga masia enrunada).

Busquem el camí de baixada direcció Mura i resulta que hem de recular una mica per la pista. Un fort pendent i ja som al camí principal que segueix tota la carena de l’Obac des la casa de l’Obac fins arribar a Mura. Passem per dalt del pedregós Pla de Serrallonga amb molt bones vistes a banda i banda. A la nostra esquerra es veu el Puig Andreu, el primer objectiu.

Aviat , abans del Turó dels Ducs trenquem direcció ponent i desprès de passar vora el Puigbó ja som al Puig Andreu. El voregem per l’esquerra i intentem des de darrera trobar la balma però no podem (estem massa avall) Uns senyors estan buscant espàrrecs i l’Angelina fa una relliscada sense conseqüències. Seguim endavant fins el collet Roig, cruïlla de camins, cap a la dreta baixaríem al Puig de la Balma. Nosaltres per un corriol a l’esquerra avall cap al Sot de l’Infern, es força divertit, amb algun tros que va dins d’un torrent encara amb aigua. Quan som al Sot (un fondo, 550m) trobem una pista ampla amb un 4 x 4 aparcat (per aquí ens vam trobar Quads fa uns anys).

Travessem el torrent i deixem la pista principal, per anar per un altra que va en la mateixa direcció però per l’altra banda. Li costa, però desprès de dubtar una mica (fa molts anys que no passem per aquí) ja tomba i puja direcció Sud. Veiem el Turò del Malpàs des el Nord, però per arribar-hi , hem d’allunyar-nos una mica i encarar-lo des de ponent. Aquesta pujada es forteta i l’Angeles ha de bufar de valent (fa més d’un anys que no surt a la muntanya). Quan arribem al peu del Malpàs ja son les 12,30 i no hi pugem.

Ja anem de tornada, passem per la Era dels Enrics, deixant el camí que baixa als Pins Cargolats i encarem a Coll de Boix (l’altra punta 878 m). Des aquí es tot baixada fins l’aparcament pels Graons de Mura. Arribem a les 13 h 50’

Hem fet 14 KM amb uns 700 metres de pujada efectiva. 5h en total. Una matinal molt maca, amb més temps podríem haver pujar als turons i visitar les Balmes. Cal felicitar a tothom, especialment a l’Angeles, que ha patit una mica. Itziar, Angelina i Paqui molt bé, la resta, no cal dir-ho.

Text i fotos: Joan Valentines.

3 Cims del Vallés - Sant Sadurní de Gallifa – Pic del Vent (el Farell) – Puig de la Creu

Sortida del Dissabte 28 de maig de 2011, per en Jordi C, Paqui, Antonio, Ana i Joan Valentines

Ja feia temps que en Joan volia fer la marxa dels 5 Cims (52 Km) que organitza cada 2 anys el Club Excursionista de Castellar del Vallès. El 10 d’abril ho van fer, com que en Joan no va poder anar i a mes els 2 primers cims (Mola i Montcau) els tenim MOLT trepitjats, ha reunit a els escollits “larga distancia” que vam fer els 3 Monestirs per fer els 3 cims del Vallès amb l’ajuda del GPS. Ens trobem tots puntuals a les 6,30 a casa de l’Ana i amb 2 cotxes anem fins Castellar del Vallès on en deixem un en la cruïlla de la carretera que va de Sabadell cap a Sant Llorenç Savall.

Carreguem tots en el cotxe del Jordi, que deixem a

Sant Llorenç i a les 7:19 comencem a caminar. Fa un dia nuvolat i fresquet. Travessem el poble seguint la carretera, a la nostra dreta veiem el descampat on vam reposar la nit de la Matagalls-Montserrat. La Paqui, que resulta que va fer els 5 Cims el 2009, recorda una mica el camí. Un cop passat el cementiri deixem la carretera i agafem a l’esquerra una pista marcada amb senyals blanques dels 5 Cims. També n’hi ha de la MM , doncs aquest tros coincideix. A mesura que pugem tenim unes vistes mot boniques de tota la serra de Sant Llorenç, des la Mola fins els Emprius, parcialment il•luminada pel sol naixent.

El paisatge es pelat, encara s’està refent de l’incendi del 2004. Ja veiem els cingles de Gallifa al davant, cap a la nostra dreta. Ens despistem en una cruïlla que senyala cap a Gallifa 7 Km, però quan veiem que ens allunyem de la cinglera en Joan va mirar el GPS i reculem fins trobar les noies que venien darrera. Anem vorejant, pujant per pistes la carena de Gallifa per ponent. Entrem en un tros de bosc molt bonic i ben conservat.

En el creuament on hi havia el 5è avituallament ja es senten protestes de gana, però hem d’arribar a Sant Sadurní. L’últim tros cap a l’ermita el fem pel camí mes costerut, amb la pressa em despisto una mica, reculem cap al camí, una mica més amunt ja arribem a Sant Sadurní de Gallifa, el punt més alt del nostre recorregut (951 m) Es una ermita romànica força reconstruïda però que conserva un bonic absis. Esmorzem tranquil•lament (portem unes 3 hores) i disfrutem de les vistes des el mirador, cap a llevant el Vallès Oriental amb el Montseny al fons, al sud , el coquetó poble de Gallifa i al sudoest, el Farell, la nostra propera fita.

Tornem pel caminet fins el creuament, des aquí BAIXEM per una canal molt pendent fins la ermita de Sant Pere de Gallifa. Al poble trobem uns ciclistes i aprofitem per fer-nos una foto de grup. Una mica més de baixada per travessar la riera i altre cop a pujar per baixar encara més fins la riera de Caldes (passem vora una ermita que recordem de la marxa de les Ermites)

Ara, altre cop pujada seguida, per pistes i camins. Els qui fan els 5 cims ho expliquen com una cosa terrible; ja que ells, quan arriben aquí, porten a les cames 20 km més que nosaltres. Tenim sort que és encara núvol, però fem una bona suada per la forta humitat ambiental. Cap a la 1:30 arribem a la urbanització del Farell i trobem una font (que teníem marcada) vora el bar de la associació de veïns. Demanem beguda i dinem fantàsticament asseguts en una taula, prenem un cafè ben carregat i reprenem amunt pels carrers de la urbanització. Passem vora una gran masia que devia ser també restaurant i que estan refent. Es l’edifici blanc pel qual es coneix la muntanya des lluny. Darrera seu, per un petit sender arribem al anomenat Pic del Vent de 815 m. (una mica baixet per dir-li Pic), bonic mirador del Vallès i que te un banc de fusta.

La primera baixada es CURTA i FORTA, ja Tornem a tenir pista, ara sota el SOL. Sembla que el Puig de la Creu es a tocar però costa d’arribar. Realment es curiós, l’edifici dalt del Puig de la Creu (671 m) sembla un castell però es modern i encara sense acabar. Des aquí hi ha bona vista de la Mola, llàstima que els arbres han crescut massa.

Anant avall per la pista veiem Sentmenat i la urbanització de Can Vinyals. Fa poc han passat per aplanar la pista, es molt ampla però la gravilla rellisca una mica. Ja arribem a les primeres cases de Castellar. Hem de travessar quasi tot el poble vell, coincidim amb gent que van de casament a l’església de la vídua Tolrá. Son les 17:50 de la tarda.

Hem fet 33,2 KM amb uns 1300 metres de pujada i més de 1400 de baixada. 10 h 30’ en total, però només 8 h de caminada efectiva a 4,2 Km /hora. Una excursió molt maca, al nostre ritme i fruint del paisatge. Cal felicitar a tothom, especialment a l’Antonio que feia dies que no caminava i agrair que hagin volgut acompanyar-me. Això de fer caminades ja marcades, pel nostre comte i seguint el GPS, funciona. Ho podem repetir.

Text: Joan Valentines i Jordi Cascán.
Fotos: Ana Cavia i Jordi Cascán