Aquest any 2010 si, en Pere i Jo hem pogut fer uns dies per l’Octubre. No tota la setmana però uns dies.L’intenció es fer una ruta una mica a l’aventura per les pistes del Ripollès.
Hem sortit (25/10/2010) de bon matí des de San Cugat arribant cap les 09 h. a Ripoll, Aquí aparquem el cotxe i després de muntar les bicis i equipar-les amb les alforges corresponents posem direcció a l’aventura.
Abans hem passat per l’Oficina de Turisme per informar-nos i aconseguir un mapa de rutes. Li preguntem quina previsió del temps hi ha i ens diu de que no plourà ….
Un cop tenim ja les indicacions no podem marxar de Ripoll amb la panxeta buida i per això ens instal·lem en una terrassa per esmorzar una mica.
Ja llavors el temps ens diu que te ganes de canviar a dolent per la qual cosa ens posem de seguida a pedalejar.
Sortim de Ripoll, agafant la ruta 2 en el seu tram de la ruta del ferro. Es un tram molt fácil i tranquil (en Pere l’agrada molt però a mi l’idea del camí asfaltat no m’atrau massa … preferiria un camí de terra … confiem que mes endavant canviarà). El temps es complica, bufa una mica el vent i la sensació es de fred.
Ens trobem amb varies ciclistes i gents que dona passeigs caminat. Arribat a la cruïlla del “el Serradal” ens volem desviar cap la dreta per tal d’anar agafar la ruta 19b i després la 1 per acabar amb la 2 en l’entrada de Sant Joan de les Abadesses. Però degut a que no es veuen marques i que el camí passa per una finca particular i ens diuen de que mes amunt esta molt malament i enfangat, al final decidim continuar per la ruta del ferro fins S. Joan de les Abadesses.
De seguida arribem i consultant un punt d’informació ens plantegem que farem per l’hora que és … podríem anar a Sant Pau de Seguries, a Camprodon o per l’altre banda a Pardines per Ogassa.
Al final triomfa l’opció Ogassa i acabar al poble de Bruguera a on intentarem dormir. La ruta no esta massa marcada en el mapa encara que fins a Ogassa agafem les rutes 6, 9 i 3. Ens posem en marxa i de seguida veiem que la dificultat del camí, ja es diferent. Passem fortes pujades i lluitem amb el temps que ara sí començar a bufar molt fort amb una sensació de fred gelat. Fa una mica de sol però va caient una mena de pluja que son volves de neu molt fines i en gran quantitat.
Ara els camins son solitaris, amb vistes impressionants, amb alguna font i amb molta pujada.
Un cop a Ogassa, veiem un bar i ens dirigim allà per tal de demanar uns entrepans per l’hora de dinar. Després de descansar una mica continuem cap amunt, forta pujada i rodejats per un ventarol tan fort que quasi fa caure en Pere. Jo mentrestant vaig fen el reportatge fotogràfic.
Passem per Sant Marti d’Ossaga, el refugi de Sant Jordi i arribem al col de Jou (al peu del cim del Taga 2035 m). Pràcticament la pujada tocava el seu fi.
En l’inici de la baixada busquem un lloc per menjar els entrepans i menys mal perquè quant parem estem morts de fred (sobre tot en Pere que no porta guants en les mans). Desprès d’omplir les panxetes, agafem les bicis i fem una curta i pronunciada baixada arribant al poble de Bruguera. Sembla molt solitari per els carrers ….
Ens dirigim al hostal per tal d’agafar lloc per dormir però sorpresa … esta tancat (descans dominical). Llavors, ja que el poble de Ribes de Freser esta relativament a prop i en baixada ... ens decidim anar cap allà abans que es faci fosc.
Enfilem les bicis amb rapidesa per les pronunciades baixades fins el nostre destí. El fred i el vent es molt intens.
Un cop arribat a Ribes de Freser, glaçats, ràpidament busquem un hotel per passar la nit. El trobem i ... curiosament estem sols al hotel.
Després d’una dutxa, roba neta i descansar un mica ens posem en marxa caminant per el poble per fer una birra … o dos … i trobar un lloc per sopar. Continua fen molt de vent.
Sopem al Hotel Restaurant Sant Antoni (molt be) i després degut a les condicions de temps ens retirem cap l’hotel. Un dia força complert.
Avui, dimarts 26/10 continua bufant molt el vent i per això decidim de canviar els plans.
Baixarem en bici per carretera fins Ripoll (15 km.) a on tenim el cotxe i ens anirem cap captura dels Rovellons famosos.
Així cap les 10:30 ja estem pujant al cotxe en Ripoll direcció La poble de Lillet mes o menys …Però quant estem a l’alçada del poble de Gombrèn veiem de que encara ens falta molt de tros i per això ens parem una mica mes endavant (Molí de la foradada) amb una cruïlla que ens portaria caminant cap la zona de Castellar de N’Hug.
Pues si, a buscar rovellons ¡!! El cert es que mentre anem pujant per la muntanya trobem molt bolets però cap dels desitjats. A la dita de “qui la persegueix la aconsegueix ...” ens va recompensar en 1 rovelló que va trobar en Pere.
Un cop arribat al coll i veient que el temps se’ns (hora de dinar) tirava a sobre, decidim no anar cap Castellar de N’Hug i en la cruïlla agafem la direcció de “Molina” per anar finalment a para al Santuari de Montgrony (San Pere de Montgrony). El santuari te una fonda i confiem en poder dinar i descansar una mica.
Quin dies ¡!!!, la fonda esta tancada per descans dominical i uns treballadors que estaven fer reformes en un dels edificis ens dona una mica d’aigua. Ens expliquen que feien un ascensor i les instal·lacions del futur museu.
Així que no ens queda mes remei que continuar camí i baixar per una serpentuosa carretera (uns 7 km.) fins arribar al cotxe. Son les 14:45 i ja ens podem oblidar de dinar una mica. Però es veu que l’aire del santuari ens vol ajudar una mica de seguida trobem un cotxe que baixa per la carretera d’uns nois que venen de fer escalada. Molt simpàtics ens baixant fins el cotxe i ens indiquen llocs propers per dinar.
Els fem cas i de seguida ja estem al restaurant del poble de Gombrèn. Son les 15:30 i dinem.
Un cop omplertes les panxetes posem rumb cap les nostres cases respectives.
Uns dies molt macos i que si be el temps no va acompanyar va afegir un aire d’aventura i risc que s’agraeix. Per descomptat els paisatges son fantàstics.
Fins la propera. Ara unes FOTOS ......
Text i fotos: Jordi Cascán.
