Si, després d'unes reunions en el meu pis, en que varen sortir moltes propostes, aquest cop va sortir guanyadora la proposta d’en Frank: una volta per el Circ de Tristaina, pujant el Pic de Tristaina 2879 m. i els seus estanys i continua’n per el Pic Forcat 2859 m tot això des de la estació de la coma en les pistes de ski de Ordino-Arcalís.
Be, s’ha de dir de que inicialment s’havia mirat l’opció de fer la primera pujada amb un desnivell de quasi 400 m per el telecadira de la pròpia estació de la Coma però per aquestes dates no funcionava (això va comportar una segona trobada a casa meva i sorprenentment es varen votar altres opcions però va tornar sortir guanyadora la mateixa per en Frank amb la variant de fer la pujada del telecadira a peu i ara fer la excursió en sentit contrari.
Aquest any no es varem posar d’acord i sortíem en dues tongades. La primera amb 2 cotxes el divendres a les 17: 30 h, Un des de Barcelona amb en Jordi Montoliu i el seu fill Marc i jo (Jordi Cascán)- L’altre des de San Cugat amb en Pere Xiri, en Frank i en Josep María. Entre les 20 i 21 h ja estàvem donant voltes per l’hotel. Un complex de spa molt bonic, l’AnyosPark. Aquí hi dormirem 2 nits.
Els demes (l’Albert i en Guillem, en Kim i en Pau, en Marcel, en Josep i l’Enric) , també en dos cotxes, vindran el dissabte a la matinada per sortir tots plegats cap les 21:30 h. de la estació més alta de les pistes de ski de Ordino-Arcalís (La Coma a 2224 m.).
Els components de la primera tongada, al arribar el divendres ens varem plantejar fer servir el spa però ja era massa tard axis que va manar directament a fer alguna cosa per les postres panxetes. Si, unes immenses pizzes ens van donar els del restaurant del hotel acompanyades amb unes birres i algú que altre xupito.
Després d’organitzar el tema de les habitacions cap a dormir per poder estar a la hora de trobada (09:30 h) dels que venien de Barcelona. Be tots tenim en ment de que coneixen a la gent no arribaran fins molt més tard …
Dissabte mati, 07:15 sona el despertador … be es en Jordi Montoliu qui ens desperta. Ens vestims tots il·lusionats per el gran dia que tenim per endavant i ens apresurem per anar a esmorçar al restaurant del hotel. Decidim de fer un buffet i ens posem les botes. Be menys en Pere que continua tocat de la “panxulina”. Cap les 21 h ja estem els cotxes i ens dirigim a trobar-nos amb els demes.
Arribem puntuals, fa molt bon dia i no hi ha massa gent en la estació de La Coma. Per tal de començar a calentar motors fem una petita excursió i axis aprofitem el temps mort ja que el resta de la gent ja arriben amb retard. Efectivament, 1 hora mes tard, per fí ens trobem els 13. Després de repartir els picnic per dinar a la gent que volia (altres porten entrepans) i posar-nos les motxilles comencem a camina per la nostre esquerra tot pujant un camí que ens te que salvar una mica el desnivell de la telecadira.
TRISTAINA 2879 m. 
Sortim en direcció N cap els estanys de Tristaina. Des de l’estació de La coma surt el sender, be marcat i la pujada encara que continua no es molt dura. Al cap d’uns 15 m. arribem a uns Prats d’on tenim una vista magnifica del primer estany (llac d’abaix) i del circ de Tristaina. Aquest estany al bordejarem per el canto de la dreta en direcció N. Fem les primeres aturades i fotos. Sembla que no tinguem ganes de caminar però fem un ritme acceptable. Ens trobem amb un altre estany, el llac del Mig.
Al cap d’uns 45 m. arribem al llac d’amut de Tristaina a 2315 m., un llac amb un color blau increïble. Tenim devant nostre el pic de tristaina i tot el circ. Sembla molt a prop però realment el desnivell es important i hem de salvar unes fortes pujades.
Si, deixem el llac al darrera i ens dirigim al NE pujant per un sender molt pedragós i empinat. Busquem senyals grogues i fites que ens portaran al Port de l’Abelle. Arribarem al cap d’una hora i mitja. Estem molt separats i ara ens reagrupem. La pujada ha segut forta. També hem estat jugant amb restes de neu que encara ens trobem.
Després de reposar forces, fer fotos, mirar mapes per situar-nos, mirem al últim tram que ens falta per arribar al pic de Tristaina que es tot per una carena abrupta amb troços de grimpades.
La direcció de pujada per la carena es NO i ara ens guiem per les fites que ens porten per llocs mes fàcils de pasar les crestes en llocs complicats de passar.
A mitja pujada, en un lloc mes planer ens parem per agrupar-nos i veure si hi han problemes per continuar. L’alçada i el terreny una mica perillós fa que ens replantegem la situació. En Pere i en Marcel tenen vertig i hi ha gent que prefereix no tirarà més amunt per tema de perillositat. El llibre ens indica de que cada cop es complica mes i que la baixada també fa molt respecta. Després de parlar entre tots decidim de fer dos grups: un amb en Frank, Jordi Montoliu i Marc i jo (Jordi Cascán) que pujarem al pic, l’altre amb el resta de la gent baixaran per la vall.
Axis que ens dividim. En la pujada al final s’apunten l’Enric, en Kim i en Pau però a mitja pujada es torna’n cap darrera menys en Pau que farà cim sol i també baixarà sol a trobar-se’n amb el demés.
Després de causi 1 hora, en Frank, en Jordi Montoliu, en Marc i Jo arribem al Pic de Tristaina 2879 m. Unes vistes magnífiques. Davant nostre, en direcció O tenim el pròxim objectius: Pic petit de l’Etang Fourcat 2822 i després el Pic gran de l’Etang Fourcat 2859 m.
Les aristas de la carena son molt afilades, complicades i perilloses i van decendin per evitar la muntanya i superar els pasos. En un punt, abans d’iniciar la pujada cap el Pic petit fourcat, ens desvíem cap l’esquerra, baixant, per uns senders amb molta inclinació i una mica complicats. M’entres tant, els demes arriben els llacs i desprès de dinar es relaxen fen unes siestes i potser algun bany.
En la baixada tenim algun ensurt, ja que el fill d’en Jordi M. s’avançà molt i no el veiem ni el sentim desprès de cridar-lo molts cops. Ens preocupa que li hagi passat algo. Al final tot acaba be.
Arribem a la vall dels estanys i continuem per el camí per a on varem pujar. No veiem els demés fins arribar a els cotxes. L’última baixada patim una mica en Frank (li fa mal el genoll) i Jo (una mica d’insolació).
Un cop tots junts i després de comentar tota l’excursió agafem els cotxes i ens enfilem cap l’hotel. Ens espera una sessió de Spa !!!, i …. partidet del Barça.
La nit acaba amb un sopar de campionat al restaurant Moli del Fanals situat a Sispony.
El Diumenge, es presenta com un dia festiu. Si, la gran majoria no vol fer gran cosa i tenen a lament el baixar molt aviat cap les seves cases respectives.
Després de parlar una mica el dissabte a la nit, decidim d’esmorçar cap les 09 h. i agafar els cotxes per fer una mica de la ruta del ferro. Concretament des de la Mina de LLorts fins Sant Martí de la Cortinada (uns 45 minuts d’anada).
Pues si, deixem els cotxes al pàrking de la Mina i ens posem a fer el passeig cultural, molt tranquil·lament. Veiem la mina des de fora, una font que surt aigua ferrosa, cavalls, caminem per el camí real, escultures, ponts, moli d’aigua ….
D’aquí cap el restaurant del hotel per fer el dinar de despedida. Però com que encara sobrava una mica de temps per dinar, no podria faltar un altre banyet al spa. Pues si, uns quants de nosaltres cap les piscines i d’altres a fer un vermutillo.
Després d’un normalet dinar solament quedava les despedides i la carretera.
Ah, però al final uns quants (en Pere, Frank, Josep Maria i Jo) ens quedem una estoneta mes tot i jugant unes partides de Padel i després … no podia faltar la despedida del Spa. Cap les 20 h. marxem del hotel i d’Andorra.
Una sortida maca, interessant i molt diferent d’aquelles primeres excursions muntanyeres que fèiem i que sense dubte intentarem recuperar els pròxims anys.
Mes fotos i un vídeo:
Mes fotos i un vídeo:
video del Cim de Tristaina:
Texte i fotos: Jordi Cascán
Texte i fotos: Jordi Cascán
