Dissabte 16 de gener de 2010Pep i Inés, Jordi C., Ana i Joan
La serra del Port del Comte es la més meridional del pre-pirineu, situada damunt Solsona al centre de Catalunya, es un esplèndid mirador del Pirineu i de la serralada prelitoral. Per la seva proximitat i fàcil accés els hiverns amb neu es molt concorreguda. Avui volem fer una circular amb raquetes dels seus cims principals.
Sortim de Terrassa a les 7 h 15’, cap a les 8h 20’ ens trobem a Solsona amb la Inés i el Pep. Esmorzem tranquil·lament en un bar i pugem cap la estació d’esquí de Port del Comte. La primera entrada es embussada, girem cua i el Pep ens porta per una segona carretera que arriba a la zona Bofia de les pistes; seguim una mica més amunt i ja som a l’aparcament de la zona Estivella (1942 m.) El gruix de neu es d’almenys 50 cm, molt més que quan varem venir al Desembre amb en Jordi.
A les 10h 20’ sortim, desprès de posar-nos les botes i penjar les raquetes de la motxilla. Anem per l’esquerra de l’aparcament, vorejant una pista d’esquí i tot seguit agafem un camí direcció SO , seguim una estona per sota una altra pista d’esquí. Pugem una mica per travessar-la i ens posem les raquetes; com que es un tros pendent comencem amb alça. Arribem en una pista forestal, avui colgada de neu, que puja de la carretera principal de coll de Jou; seguim la pista forestal cap a la dreta i a la corba ens ve a rebre el vent del coll de Tancalaporta (2116 m.) Al desembre, des aquí vam girar cua per la boira.
Avui, del coll de Tancalaporta, travessem un torrent (colgat de neu) i anem amunt cap a la dreta seguint la traça d’uns valents que ens han passat afuetats. Tenim una estona de pujada fins que arribem dalt i trobem un pal que pensem que es el Vulturó (en realitat es més a la dreta, marcat amb una fita. Ja som a 2300 metres i el vent hi bufa fort. Al davant tenim una petita vall amb una carena de neu fantàstica, anem cap a nostra esquerra per pujar-hi (amb en Jordi davant); de dalt ja veiem el Pirineu. Ens acostem a una fita(pensant que es el Padró) però deu ser la Guespeguera (2331 m.), reculem i anem cap al NE on fem el cim més alt de la serra del Comte, el Pedró dels 4 Batlles (2382 m.).
La vista es fantàstica, cap a ponent el Montsec nevat, al NO solitari el Moncayo, mes amunt el Monte Perdido, a la seva dreta Aneto i tot. Desprès Andorra, la Cerdanya amb la Tossa Plana i Puigpedrós, més a prop, el Cadí, al NE el Pedraforca i la Gallina Pelada , darrera seu la Tossa d’Alp. Cap al sud, en semicercle, el Montseny nevat, la silueta de la Mola i Montserrat; fins tot al final el Tibidabo.
Ara seguim cap al nord la carena i aviat som a la Tossa Pelada 2378 m. (plena de gent i amb un vèrtex geodèsic). A sota mateix , cap al nord queden les pistes de Tuixen – Lavansa, nosaltres ja comencem a baixar, direcció est cap al Tossal d’Estivella (molt pelat de neu). Ara el Pep va obrint camí, fins que arribem al coll per on passa el telecadira. Una mica més de pujada i arribem al Tossal d’Estivella (2337 m.) el cim més a llevant de la serra i per això potser el més ventat. Te una bona pala de neu cap al costat arrecerat. Mengem uns fruits secs i tornem enrere per baixar des el coll d’Estivella. La guia ens diu de seguir la pista d’esquí però nosaltres anem més per la esquerra seguint el que sembla un camí forestal, que deixem per baixar al dret i l’Ana relliscant de cul per la Costa Dreta. Ara sembla que es troba traça d’algun que ha pujat. Veiem uns esquiadors amb gossos que s’ho passen la mar de bé. Lleugers, aviat som a baix, a la capçalera del telecadira. Son les 3h 15 minuts quan arribem al cotxe.
Unes 5 hores reals ( molt bé, la guia diu 4h 15’), hem fet uns 10 Km i uns 600 de desnivell acumulat de pujada. Ens ha fet bon dia, núvol, amb algunes estones de sol i una mica de vent. Acabem menjant-nos unes potes de porc (el Jordi ous ferrats) a Solsona. Bon rotllo i bona companyia. Fantàstic.
Veieu un seguit de fotos:
Texte: Joan Valentines.
Fotos: Jordi Cascán i Joan Valentines.
