BTT per el Ripollés 25-26/10/2010

Aquest any 2010 si, en Pere i Jo hem pogut fer uns dies per l’Octubre. No tota la setmana però uns dies.

L’intenció es fer una ruta una mica a l’aventura per les pistes del Ripollès.

Hem sortit (25/10/2010) de bon matí des de San Cugat arribant cap les 09 h. a Ripoll, Aquí aparquem el cotxe i després de muntar les bicis i equipar-les amb les alforges corresponents posem direcció a l’aventura.

Abans hem passat per l’Oficina de Turisme per informar-nos i aconseguir un mapa de rutes. Li preguntem quina previsió del temps hi ha i ens diu de que no plourà ….

Un cop tenim ja les indicacions no podem marxar de Ripoll amb la panxeta buida i per això ens instal·lem en una terrassa per esmorzar una mica.

Ja llavors el temps ens diu que te ganes de canviar a dolent per la qual cosa ens posem de seguida a pedalejar.

Sortim de Ripoll, agafant la ruta 2 en el seu tram de la ruta del ferro. Es un tram molt fácil i tranquil (en Pere l’agrada molt però a mi l’idea del camí asfaltat no m’atrau massa … preferiria un camí de terra … confiem que mes endavant canviarà). El temps es complica, bufa una mica el vent i la sensació es de fred.

Ens trobem amb varies ciclistes i gents que dona passeigs caminat. Arribat a la cruïlla del “el Serradal” ens volem desviar cap la dreta per tal d’anar agafar la ruta 19b i després la 1 per acabar amb la 2 en l’entrada de Sant Joan de les Abadesses. Però degut a que no es veuen marques i que el camí passa per una finca particular i ens diuen de que mes amunt esta molt malament i enfangat, al final decidim continuar per la ruta del ferro fins S. Joan de les Abadesses.

De seguida arribem i consultant un punt d’informació ens plantegem que farem per l’hora que és … podríem anar a Sant Pau de Seguries, a Camprodon o per l’altre banda a Pardines per Ogassa.

Al final triomfa l’opció Ogassa i acabar al poble de Bruguera a on intentarem dormir. La ruta no esta massa marcada en el mapa encara que fins a Ogassa agafem les rutes 6, 9 i 3. Ens posem en marxa i de seguida veiem que la dificultat del camí, ja es diferent. Passem fortes pujades i lluitem amb el temps que ara sí començar a bufar molt fort amb una sensació de fred gelat. Fa una mica de sol però va caient una mena de pluja que son volves de neu molt fines i en gran quantitat.

Ara els camins son solitaris, amb vistes impressionants, amb alguna font i amb molta pujada.

Un cop a Ogassa, veiem un bar i ens dirigim allà per tal de demanar uns entrepans per l’hora de dinar. Després de descansar una mica continuem cap amunt, forta pujada i rodejats per un ventarol tan fort que quasi fa caure en Pere. Jo mentrestant vaig fen el reportatge fotogràfic.

Passem per Sant Marti d’Ossaga, el refugi de Sant Jordi i arribem al col de Jou (al peu del cim del Taga 2035 m). Pràcticament la pujada tocava el seu fi.

En l’inici de la baixada busquem un lloc per menjar els entrepans i menys mal perquè quant parem estem morts de fred (sobre tot en Pere que no porta guants en les mans). Desprès d’omplir les panxetes, agafem les bicis i fem una curta i pronunciada baixada arribant al poble de Bruguera. Sembla molt solitari per els carrers ….

Ens dirigim al hostal per tal d’agafar lloc per dormir però sorpresa … esta tancat (descans dominical). Llavors, ja que el poble de Ribes de Freser esta relativament a prop i en baixada ... ens decidim anar cap allà abans que es faci fosc.

Enfilem les bicis amb rapidesa per les pronunciades baixades fins el nostre destí. El fred i el vent es molt intens.

Un cop arribat a Ribes de Freser, glaçats, ràpidament busquem un hotel per passar la nit. El trobem i ... curiosament estem sols al hotel.

Després d’una dutxa, roba neta i descansar un mica ens posem en marxa caminant per el poble per fer una birra … o dos … i trobar un lloc per sopar. Continua fen molt de vent.

Sopem al Hotel Restaurant Sant Antoni (molt be) i després degut a les condicions de temps ens retirem cap l’hotel. Un dia força complert.

Avui, dimarts 26/10 continua bufant molt el vent i per això decidim de canviar els plans.
Baixarem en bici per carretera fins Ripoll (15 km.) a on tenim el cotxe i ens anirem cap captura dels Rovellons famosos.

Així cap les 10:30 ja estem pujant al cotxe en Ripoll direcció La poble de Lillet mes o menys …Però quant estem a l’alçada del poble de Gombrèn veiem de que encara ens falta molt de tros i per això ens parem una mica mes endavant (Molí de la foradada) amb una cruïlla que ens portaria caminant cap la zona de Castellar de N’Hug.

Pues si, a buscar rovellons ¡!! El cert es que mentre anem pujant per la muntanya trobem molt bolets però cap dels desitjats. A la dita de “qui la persegueix la aconsegueix ...” ens va recompensar en 1 rovelló que va trobar en Pere.
Un cop arribat al coll i veient que el temps se’ns (hora de dinar) tirava a sobre, decidim no anar cap Castellar de N’Hug i en la cruïlla agafem la direcció de “Molina” per anar finalment a para al Santuari de Montgrony (San Pere de Montgrony). El santuari te una fonda i confiem en poder dinar i descansar una mica.
Quin dies ¡!!!, la fonda esta tancada per descans dominical i uns treballadors que estaven fer reformes en un dels edificis ens dona una mica d’aigua. Ens expliquen que feien un ascensor i les instal·lacions del futur museu.

Així que no ens queda mes remei que continuar camí i baixar per una serpentuosa carretera (uns 7 km.) fins arribar al cotxe. Son les 14:45 i ja ens podem oblidar de dinar una mica. Però es veu que l’aire del santuari ens vol ajudar una mica de seguida trobem un cotxe que baixa per la carretera d’uns nois que venen de fer escalada. Molt simpàtics ens baixant fins el cotxe i ens indiquen llocs propers per dinar.
Els fem cas i de seguida ja estem al restaurant del poble de Gombrèn. Son les 15:30 i dinem.

Un cop omplertes les panxetes posem rumb cap les nostres cases respectives.

Uns dies molt macos i que si be el temps no va acompanyar va afegir un aire d’aventura i risc que s’agraeix. Per descomptat els paisatges son fantàstics.

Fins la propera. Ara unes FOTOS ......

Text i fotos: Jordi Cascán.

Excursio al Pic de Tristaina 2879 m. (11/09/2010)

Be companys, aquest any 2010, la colla de amics hem volgut fer una sortida circular per les terres Andorranes de la zona de Ordino-Arcalis cap les festes de la diada (10, 11 i 12/09). Aquest any fa pachoca, som 13 ¡!!! Quin èxit

Si, després d'unes reunions en el meu pis, en que varen sortir moltes propostes, aquest cop va sortir guanyadora la proposta d’en Frank: una volta per el Circ de Tristaina, pujant el Pic de Tristaina 2879 m. i els seus estanys i continua’n per el Pic Forcat 2859 m tot això des de la estació de la coma en les pistes de ski de Ordino-Arcalís.

Be, s’ha de dir de que inicialment s’havia mirat l’opció de fer la primera pujada amb un desnivell de quasi 400 m per el telecadira de la pròpia estació de la Coma però per aquestes dates no funcionava (això va comportar una segona trobada a casa meva i sorprenentment es varen votar altres opcions però va tornar sortir guanyadora la mateixa per en Frank amb la variant de fer la pujada del telecadira a peu i ara fer la excursió en sentit contrari.

Aquest any no es varem posar d’acord i sortíem en dues tongades. La primera amb 2 cotxes el divendres a les 17: 30 h, Un des de Barcelona amb en Jordi Montoliu i el seu fill Marc i jo (Jordi Cascán)- L’altre des de San Cugat amb en Pere Xiri, en Frank i en Josep María. Entre les 20 i 21 h ja estàvem donant voltes per l’hotel. Un complex de spa molt bonic, l’AnyosPark. Aquí hi dormirem 2 nits.

Els demes (l’Albert i en Guillem, en Kim i en Pau, en Marcel, en Josep i l’Enric) , també en dos cotxes, vindran el dissabte a la matinada per sortir tots plegats cap les 21:30 h. de la estació més alta de les pistes de ski de Ordino-Arcalís (La Coma a 2224 m.).

Els components de la primera tongada, al arribar el divendres ens varem plantejar fer servir el spa però ja era massa tard axis que va manar directament a fer alguna cosa per les postres panxetes. Si, unes immenses pizzes ens van donar els del restaurant del hotel acompanyades amb unes birres i algú que altre xupito.

Després d’organitzar el tema de les habitacions cap a dormir per poder estar a la hora de trobada (09:30 h) dels que venien de Barcelona. Be tots tenim en ment de que coneixen a la gent no arribaran fins molt més tard …

Dissabte mati, 07:15 sona el despertador … be es en Jordi Montoliu qui ens desperta. Ens vestims tots il·lusionats per el gran dia que tenim per endavant i ens apresurem per anar a esmorçar al restaurant del hotel. Decidim de fer un buffet i ens posem les botes. Be menys en Pere que continua tocat de la “panxulina”. Cap les 21 h ja estem els cotxes i ens dirigim a trobar-nos amb els demes.

Arribem puntuals, fa molt bon dia i no hi ha massa gent en la estació de La Coma. Per tal de començar a calentar motors fem una petita excursió i axis aprofitem el temps mort ja que el resta de la gent ja arriben amb retard. Efectivament, 1 hora mes tard, per fí ens trobem els 13. Després de repartir els picnic per dinar a la gent que volia (altres porten entrepans) i posar-nos les motxilles comencem a camina per la nostre esquerra tot pujant un camí que ens te que salvar una mica el desnivell de la telecadira.

TRISTAINA 2879 m.

Sortim en direcció N cap els estanys de Tristaina. Des de l’estació de La coma surt el sender, be marcat i la pujada encara que continua no es molt dura. Al cap d’uns 15 m. arribem a uns Prats d’on tenim una vista magnifica del primer estany (llac d’abaix) i del circ de Tristaina. Aquest estany al bordejarem per el canto de la dreta en direcció N. Fem les primeres aturades i fotos. Sembla que no tinguem ganes de caminar però fem un ritme acceptable. Ens trobem amb un altre estany, el llac del Mig.

Al cap d’uns 45 m. arribem al llac d’amut de Tristaina a 2315 m., un llac amb un color blau increïble. Tenim devant nostre el pic de tristaina i tot el circ. Sembla molt a prop però realment el desnivell es important i hem de salvar unes fortes pujades.

Si, deixem el llac al darrera i ens dirigim al NE pujant per un sender molt pedragós i empinat. Busquem senyals grogues i fites que ens portaran al Port de l’Abelle. Arribarem al cap d’una hora i mitja. Estem molt separats i ara ens reagrupem. La pujada ha segut forta. També hem estat jugant amb restes de neu que encara ens trobem.

Després de reposar forces, fer fotos, mirar mapes per situar-nos, mirem al últim tram que ens falta per arribar al pic de Tristaina que es tot per una carena abrupta amb troços de grimpades.

La direcció de pujada per la carena es NO i ara ens guiem per les fites que ens porten per llocs mes fàcils de pasar les crestes en llocs complicats de passar.

A mitja pujada, en un lloc mes planer ens parem per agrupar-nos i veure si hi han problemes per continuar. L’alçada i el terreny una mica perillós fa que ens replantegem la situació. En Pere i en Marcel tenen vertig i hi ha gent que prefereix no tirarà més amunt per tema de perillositat. El llibre ens indica de que cada cop es complica mes i que la baixada també fa molt respecta. Després de parlar entre tots decidim de fer dos grups: un amb en Frank, Jordi Montoliu i Marc i jo (Jordi Cascán) que pujarem al pic, l’altre amb el resta de la gent baixaran per la vall.

Axis que ens dividim. En la pujada al final s’apunten l’Enric, en Kim i en Pau però a mitja pujada es torna’n cap darrera menys en Pau que farà cim sol i també baixarà sol a trobar-se’n amb el demés.

Després de causi 1 hora, en Frank, en Jordi Montoliu, en Marc i Jo arribem al Pic de Tristaina 2879 m. Unes vistes magnífiques. Davant nostre, en direcció O tenim el pròxim objectius: Pic petit de l’Etang Fourcat 2822 i després el Pic gran de l’Etang Fourcat 2859 m.

Després de reposar forces prenen els picnic o be els entrepans, decidim de que el temps se’ns tira a sobra i que també ens agradaria tornar amb els demés. Per això comencem a baixar però per la part O, es a dir, continuant en direcció del Pic Petit.

Les aristas de la carena son molt afilades, complicades i perilloses i van decendin per evitar la muntanya i superar els pasos. En un punt, abans d’iniciar la pujada cap el Pic petit fourcat, ens desvíem cap l’esquerra, baixant, per uns senders amb molta inclinació i una mica complicats. M’entres tant, els demes arriben els llacs i desprès de dinar es relaxen fen unes siestes i potser algun bany.

En la baixada tenim algun ensurt, ja que el fill d’en Jordi M. s’avançà molt i no el veiem ni el sentim desprès de cridar-lo molts cops. Ens preocupa que li hagi passat algo. Al final tot acaba be.

Arribem a la vall dels estanys i continuem per el camí per a on varem pujar. No veiem els demés fins arribar a els cotxes. L’última baixada patim una mica en Frank (li fa mal el genoll) i Jo (una mica d’insolació).

Un cop tots junts i després de comentar tota l’excursió agafem els cotxes i ens enfilem cap l’hotel. Ens espera una sessió de Spa !!!, i …. partidet del Barça.

La nit acaba amb un sopar de campionat al restaurant Moli del Fanals situat a Sispony.

El Diumenge, es presenta com un dia festiu. Si, la gran majoria no vol fer gran cosa i tenen a lament el baixar molt aviat cap les seves cases respectives.

Després de parlar una mica el dissabte a la nit, decidim d’esmorçar cap les 09 h. i agafar els cotxes per fer una mica de la ruta del ferro. Concretament des de la Mina de LLorts fins Sant Martí de la Cortinada (uns 45 minuts d’anada).

Pues si, deixem els cotxes al pàrking de la Mina i ens posem a fer el passeig cultural, molt tranquil·lament. Veiem la mina des de fora, una font que surt aigua ferrosa, cavalls, caminem per el camí real, escultures, ponts, moli d’aigua ….

D’aquí cap el restaurant del hotel per fer el dinar de despedida. Però com que encara sobrava una mica de temps per dinar, no podria faltar un altre banyet al spa. Pues si, uns quants de nosaltres cap les piscines i d’altres a fer un vermutillo.

Després d’un normalet dinar solament quedava les despedides i la carretera.

Ah, però al final uns quants (en Pere, Frank, Josep Maria i Jo) ens quedem una estoneta mes tot i jugant unes partides de Padel i després … no podia faltar la despedida del Spa. Cap les 20 h. marxem del hotel i d’Andorra.

Una sortida maca, interessant i molt diferent d’aquelles primeres excursions muntanyeres que fèiem i que sense dubte intentarem recuperar els pròxims anys.

Mes fotos i un vídeo:

video del Cim de Tristaina:



Texte i fotos: Jordi Cascán