Rinnnnng ….. 06:30 a.m. sona el despertador. Comença un dia ple d’emocions fantàstiques, emocionants, esplèndides.
Cap les 07:15 ja estic a la carretera amb destí Prades. He quedat entre les 08:30 / 09 h. amb els amics de la Mancomunitat BTT de Igualada.
El viatge es una mica llarg i en permet anar pensant una mica en com serà aquesta sortida, especialment per mi, ja que fa molt temps que no sortia en bici amb ells per lesions i altres problemes.
Curiosament els trobo en l’alçada de l’Espluga de Francoli i en lloc de segui’ls hem deixo guia per el gps i en porta per un altre camí. Quin camí ¡!!! Plé de corbes, pujant un port de muntanya amb una vista excepcional, rodejat de vegetació i precipicis.
Al final, els torno a trobar a uns 4 km de Prades. Arribem amb una puntualitat Suïssa a Prades cap les 08:35.
La retrobada amb els companys va ser molt emotiva. Quant temps feia … com en canviat algunes “figures” d’ells … je, je, je … Veig que som 17. Renoi, el Toni Camps te cotxe nou ¡!!.
Ell, en Toni, en sorprèn a tots obrin el maleter del cotxe i ens obsequia a tots amb una esplèndida coca i un moscatell boníssim. Avui promet la sortida, je, je, je … comencem be.
Be, cap les 09 h. ens decidim a començar la ruta. Farem un recorregut circular.
La dificultat d’aquesta sortida està catalogada per la Mancomunitat de nivell mig, amb un desnivell acumulat de 875 mts i el recorregut és de 45 km.
A la sortida de Prades pujarem al punt mes alt, “El Graus”, on es divisa un fantàstic paisatge de tota la vall.
Continuem fins al poble de Siurana a on esmorzem a la petita i recollida plaça del poble on al costat mateix hi ha un bar (entrepans portats per nosaltres, altres fets ací, remullats per vi i altres begudes i de postres la cafeïna amb “acompanyament” …). Es aviat, cap les 10:15 i la festa continua ….
Desprès d’esmorzar i de gaudir del bell paisatge del pantà, fem una mica de turisme del poble, tot visita’n l’església i acaba’n en el Salt de la Reina Mora, que el nostre company Toni ens explica la bella llegenda de la Reina Mora.
Tornem a pujar a les bicis tot tenint 2 problemes: fa una calor molt forta i tenim que baixar fins els 485 mts (uns quant km per una trialera molt difícil que fa que molts de nosaltres baixem a peu. Es una trialera de pedres i que va fem esses (S) molt curtes que posa aprova a tots nosaltres: uns punxant, cauen i altres baixen a peu.
Anem baixant fins arribar al Toll de la Banyera. Fantàstic. Un “toll” esplèndid. L’aigua ens arribava més a dalt de la cintura i … el teníem que travessar per continuar la ruta. Axis que aprofitem per banyar-nos (amb roba o sense). Les bicis pràcticament es mullen totes completament i sols uns quants “sansons” aconsegueixen que no es mullin (aigua mes a dalt de la cintura).
Una vegada amb el cos fresc, vorejant el pantà de Siurana una bona estona, arribarem a Cornudella on dinem de restaurant en una agraïda terrassa ombria. El dinar, a base de plats combinat, remullats amb multitud de begudes (no, no ens emborratxem però es que fa una calor de mil demonis ¡!!!). Ens ho prenem en calma … 2, 30 hores ….
Per la tarda, pugem a l’ermita de Sant Joan del Codolar, on hi ha un punt d’aigua, (es tot pujada i a ple sol). Descansem una miqueta a l’ombra tot peta’n la xerrada amb la missionera que cuida l’ermita.
Continuem la ruta planejant a Sitges per uns corriols ple de vegetació baixa i al costat de precipicis. Una vista esplèndida encara que ja comencem a notar una mica de cansament per el calor (no per els km, que per ara son poquets ).
Con que l’Organització vol intentar complir amb l’horari establer, l’últim tram el fem per carretera. Son uns 8 km fins a Prades i el temps comença a canviar, el sol va deixant pas a uns núvols i a una xafogor molt forta.
Arribem a Prades al voltant de les 6:20 de la tarda. Ens agrupem i prenem un refresc a una de les terrasses de la Plaça del Poble abans de despedir-nos.
Al final han segut 38 km plens d’emocions i de bon companyerisme, a un ritme adient per l’ocasió.
Ara us posa una serie de fotos espectaculars .....
Cap les 07:15 ja estic a la carretera amb destí Prades. He quedat entre les 08:30 / 09 h. amb els amics de la Mancomunitat BTT de Igualada.
El viatge es una mica llarg i en permet anar pensant una mica en com serà aquesta sortida, especialment per mi, ja que fa molt temps que no sortia en bici amb ells per lesions i altres problemes.
Curiosament els trobo en l’alçada de l’Espluga de Francoli i en lloc de segui’ls hem deixo guia per el gps i en porta per un altre camí. Quin camí ¡!!! Plé de corbes, pujant un port de muntanya amb una vista excepcional, rodejat de vegetació i precipicis.
Al final, els torno a trobar a uns 4 km de Prades. Arribem amb una puntualitat Suïssa a Prades cap les 08:35.
La retrobada amb els companys va ser molt emotiva. Quant temps feia … com en canviat algunes “figures” d’ells … je, je, je … Veig que som 17. Renoi, el Toni Camps te cotxe nou ¡!!.
Ell, en Toni, en sorprèn a tots obrin el maleter del cotxe i ens obsequia a tots amb una esplèndida coca i un moscatell boníssim. Avui promet la sortida, je, je, je … comencem be.
Be, cap les 09 h. ens decidim a començar la ruta. Farem un recorregut circular.
La dificultat d’aquesta sortida està catalogada per la Mancomunitat de nivell mig, amb un desnivell acumulat de 875 mts i el recorregut és de 45 km.
A la sortida de Prades pujarem al punt mes alt, “El Graus”, on es divisa un fantàstic paisatge de tota la vall.
Continuem fins al poble de Siurana a on esmorzem a la petita i recollida plaça del poble on al costat mateix hi ha un bar (entrepans portats per nosaltres, altres fets ací, remullats per vi i altres begudes i de postres la cafeïna amb “acompanyament” …). Es aviat, cap les 10:15 i la festa continua ….
Desprès d’esmorzar i de gaudir del bell paisatge del pantà, fem una mica de turisme del poble, tot visita’n l’església i acaba’n en el Salt de la Reina Mora, que el nostre company Toni ens explica la bella llegenda de la Reina Mora.
Tornem a pujar a les bicis tot tenint 2 problemes: fa una calor molt forta i tenim que baixar fins els 485 mts (uns quant km per una trialera molt difícil que fa que molts de nosaltres baixem a peu. Es una trialera de pedres i que va fem esses (S) molt curtes que posa aprova a tots nosaltres: uns punxant, cauen i altres baixen a peu.Anem baixant fins arribar al Toll de la Banyera. Fantàstic. Un “toll” esplèndid. L’aigua ens arribava més a dalt de la cintura i … el teníem que travessar per continuar la ruta. Axis que aprofitem per banyar-nos (amb roba o sense). Les bicis pràcticament es mullen totes completament i sols uns quants “sansons” aconsegueixen que no es mullin (aigua mes a dalt de la cintura).
Una vegada amb el cos fresc, vorejant el pantà de Siurana una bona estona, arribarem a Cornudella on dinem de restaurant en una agraïda terrassa ombria. El dinar, a base de plats combinat, remullats amb multitud de begudes (no, no ens emborratxem però es que fa una calor de mil demonis ¡!!!). Ens ho prenem en calma … 2, 30 hores ….
Per la tarda, pugem a l’ermita de Sant Joan del Codolar, on hi ha un punt d’aigua, (es tot pujada i a ple sol). Descansem una miqueta a l’ombra tot peta’n la xerrada amb la missionera que cuida l’ermita.
Continuem la ruta planejant a Sitges per uns corriols ple de vegetació baixa i al costat de precipicis. Una vista esplèndida encara que ja comencem a notar una mica de cansament per el calor (no per els km, que per ara son poquets ).
Con que l’Organització vol intentar complir amb l’horari establer, l’últim tram el fem per carretera. Son uns 8 km fins a Prades i el temps comença a canviar, el sol va deixant pas a uns núvols i a una xafogor molt forta.
Arribem a Prades al voltant de les 6:20 de la tarda. Ens agrupem i prenem un refresc a una de les terrasses de la Plaça del Poble abans de despedir-nos.
Al final han segut 38 km plens d’emocions i de bon companyerisme, a un ritme adient per l’ocasió.
Ara us posa una serie de fotos espectaculars .....
Us recomano que visiteu aquets paratges. Son maquíssim ¡!!
Fins aviat ¡!!!
Salut i Porrons.
Texte i fotos: Jordi Cascán
