Deixem el cotxe en el parking public e iniciem la matinal sortin per el carrer del Raval cap a l'esquerra fins a la plaça de l'Església, on hi ha l'Ajuntament Vell.
Fa sol però fa molt de fred i hi ha humitat.
La plaça i l'església parroquial de Santa Maria de Talamanca
La plaça és l'antiga sagrera (espai sagrat que envolta l'església). Al segle XI, l'espai defensiu delimitat pel castell i la sagrera atragué colons que hi configuraren el nucli medieval, únic espai urbà del terme fins al segle XVI, a causa de la pesta negra i les guerres dels segles XIV i XV, que reduïren la població a la meitat (80 habitants). A partir del segle XVI, la millora econòmica esperonà el creixement demogràfic (190 habitants) que originà el barri del Raval, a l'altra banda del serrat.
La plaça és l'antiga sagrera (espai sagrat que envolta l'església). Al segle XI, l'espai defensiu delimitat pel castell i la sagrera atragué colons que hi configuraren el nucli medieval, únic espai urbà del terme fins al segle XVI, a causa de la pesta negra i les guerres dels segles XIV i XV, que reduïren la població a la meitat (80 habitants). A partir del segle XVI, la millora econòmica esperonà el creixement demogràfic (190 habitants) que originà el barri del Raval, a l'altra banda del serrat.
L'edifici actual de Santa Maria (segle XI), d'estil romànic, mostra les ampliacions del segle XVIII que transformaren la planta original de creu llatina (una nau) en una planta basilical (tres naus).
A la façana, destaca el rosetó, el campanar i la portalada amb dos arcs de mig punt dovellats, ornada amb arquivolta i capitells d'estil corinti. Darrera, l'absis és cobert amb volta de quart d'esfera i ornamentat amb arcuacions cegues i finestral de triple arcada. A l'interior, destaquen la coberta de volta de mig punt reforçada amb dos arcs torals de la nau central i el sarcòfag gòtic d'en Berenguer de Talamanca, mort el 1325.
Des de la plaça anem cap el Castell .....
El castell de Talamanca
L'edifici original, construït el segle XI, fou l'embrió del poble i el centre polític de la contrada.
L'edifici original, construït el segle XI, fou l'embrió del poble i el centre polític de la contrada.
Formava part de la xarxa de castells adreçats a la defensa dels colons que repoblaren les terres conquerides als sarraïns.
El 1717, tropes borbòniques enderrocaren el castell. Al segle XVIII, la casta dels Castellbell, construïren el casal senyorial amb la torre.
Tornem cap la Plaça de l'Església i seguim pel carrer de la dreta de l'Ajuntament Vell, senyalitzat amb una fita de color grisa. Seguint les fites i sortin del poble ja, agafem una pista i davallem 150 m per trobar la riera de Talamanca i el mas del Molí del Menut.
El mas del Molí del Menut
Durant la repoblació (segle XI), molts colons es dispersàvan en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori: cereals, horta i ramaderia (ovelles, porcs, aviram).
Durant la repoblació (segle XI), molts colons es dispersàvan en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori: cereals, horta i ramaderia (ovelles, porcs, aviram).
A l'edat moderna, millores tècniques transformaren els petits masos medievals en grans unitats econòmiques: al primer pis, l'àrea productiva; al segon, la residència; i al tercer, el rebost. El Molí del Menut n'és un exemple de petites dimensions. Hi destaquen els ginys del primer pis: premsa, tines i celler per produir vi, molí hidràulic per moldre gra i corrals per al bestiar. A l'exterior, cal destacar el rellotge de sol.
Aquí ens fem amics d'un ponny que ens ve a saludar ...
Un cop ací continuem per la pista vorejan i travessant la riera, seguim per la pista enfilant-nos pel torrent de la font dels Pets. 
Sortim de la pista i prenem un sender per creuar el torrent per damunt d'una balma. A mà esquerra, trobem una barraca de vinya.
Les barraques de vinya
S'utilitzaven per guardar les eines i aixoplugar-se del mal temps quan la vinya era lluny del mas. Descatan l'amplada dels murs, la cúpula i els tascons (pedres anguloses) situats estratègicament per consolidar els murs sense cimentar (tècnica de la pedra seca).
S'utilitzaven per guardar les eines i aixoplugar-se del mal temps quan la vinya era lluny del mas. Descatan l'amplada dels murs, la cúpula i els tascons (pedres anguloses) situats estratègicament per consolidar els murs sense cimentar (tècnica de la pedra seca).
Seguim el sender que, davallant el torrent, tomba a mà dreta ben a prop de la riera. Més endavant, trobem una nova edificació rural de petites dimensions.
Des de aci es pot observar una mágnifica vista del poble:
La sínia del forner
La sínia era una màquina per elevar aigua des d'un curs fluvial o un pou. Consisteix en dues rodes: l'una horitzontal, a la qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal horitzontal mogut per un animal, i l'altra vertical, que engrana amb la primera i mou una sèrie de calaixos disposats al llarg d'una cadena sense fi, la part inferior de la qual va submergida en l'aigua del curs o del pou. En aquest cas, l'aigua s'obtenia d'una surgència natural que s'elevava fins a un safareig connectat a un sistema de canals que, per la gravetat, la repartia pels horts del marge de la riera. La palanca de ferro, situada prop de la roda exterior, permetia escollir un dels diversos sistemes de canals existents per tal d'escollir l'hort que es volia regar.
Tornem cap darrera per tal d¡agafar la pista i de seguida ens trobem una bifurcació, seguim a mà esquerra. LLavors, podem escollir entre dos camins: un recorregut més planer i ample seguim la pista i un altre més curt, costerut i emboscat (escollim aquest). Els dos s'ajuntan a la Font.
També ens trobem al costat d'un magnífic negundo, un arbre ornamental catalogat, plantat al principi del segle XX. Aprofitem el moment per recuperar forçes tot menjant uns entrepans i bevent aigua de la font.
Sortim de la font i entrem al poble pujan per una escalinata de pedra (a la esquerra) que ens portará a la Plaça d'Informació.
Fins un altre amics !!!!!!
Texte i Fotos: Jordi Cascán
La sínia del forner
La sínia era una màquina per elevar aigua des d'un curs fluvial o un pou. Consisteix en dues rodes: l'una horitzontal, a la qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal horitzontal mogut per un animal, i l'altra vertical, que engrana amb la primera i mou una sèrie de calaixos disposats al llarg d'una cadena sense fi, la part inferior de la qual va submergida en l'aigua del curs o del pou. En aquest cas, l'aigua s'obtenia d'una surgència natural que s'elevava fins a un safareig connectat a un sistema de canals que, per la gravetat, la repartia pels horts del marge de la riera. La palanca de ferro, situada prop de la roda exterior, permetia escollir un dels diversos sistemes de canals existents per tal d'escollir l'hort que es volia regar.
Continuem amb el sender fins a una pista que prenem per creuar la riera i iniciar la pujada al poble. A mitja pujada, trobem una fita que indica la presència d'un forn d'obra i prenem, a mà esquerra, el sender emboscat que hi mena.
El forn d'obra
Amb aquests ginys s'obtenien teules, rajoles i totxos d'argila cuita. El forn d'obra està constituït per dos espais situats un damunt de l'altre: la cambra de foc, a la qual s'accedia per les obertures d'obra i s'omplia de fusta per cremar, i la cambra de cocció, a la qual s'accedia per dalt per col·locar-hi les peces d'argila assecades al sol amb la forma desitjada. A més, hi havia el garbell, una reixa d'argila cuita que separava les dues cambres. La cocció durava diversos dies per tal que les peces assolissin consistència.
Amb aquests ginys s'obtenien teules, rajoles i totxos d'argila cuita. El forn d'obra està constituït per dos espais situats un damunt de l'altre: la cambra de foc, a la qual s'accedia per les obertures d'obra i s'omplia de fusta per cremar, i la cambra de cocció, a la qual s'accedia per dalt per col·locar-hi les peces d'argila assecades al sol amb la forma desitjada. A més, hi havia el garbell, una reixa d'argila cuita que separava les dues cambres. La cocció durava diversos dies per tal que les peces assolissin consistència.
Tornem cap darrera per tal d¡agafar la pista i de seguida ens trobem una bifurcació, seguim a mà esquerra. LLavors, podem escollir entre dos camins: un recorregut més planer i ample seguim la pista i un altre més curt, costerut i emboscat (escollim aquest). Els dos s'ajuntan a la Font.
La font de Talamanca
La font de Talamanca està situada a la baga del castell. Aquest n'era el propietari, però la utilitzava tot el poble per recollir aigua i com a safareig comunal (actualment tapat per un enrajolat vermell al costat del brollador, l'obra del qual data del 1701). El dipòsit, situat sota la pista, és del segle XVII.
La font de Talamanca està situada a la baga del castell. Aquest n'era el propietari, però la utilitzava tot el poble per recollir aigua i com a safareig comunal (actualment tapat per un enrajolat vermell al costat del brollador, l'obra del qual data del 1701). El dipòsit, situat sota la pista, és del segle XVII.
També ens trobem al costat d'un magnífic negundo, un arbre ornamental catalogat, plantat al principi del segle XX. Aprofitem el moment per recuperar forçes tot menjant uns entrepans i bevent aigua de la font.
Sortim de la font i entrem al poble pujan per una escalinata de pedra (a la esquerra) que ens portará a la Plaça d'Informació.
Acabem la matinal tot i prenen una cerveceta en el bar de la Plaça del poble.
Fins un altre amics !!!!!!
Texte i Fotos: Jordi Cascán
