De bon matí 06:15 h. ens trobem els quatre al Centre Excursionista de Castellar. Està ple de nois i noies vestits de diferents maneres, amb les seves mini motxilles i amb unes ganes de menjar km de senders i veure les 10 ermites.
Tenim que passar 10 control que justament coincideixen amb les 10 ermites: Santa Maria del Puig de la Creu (punt 3.080), Sant Sebastià de Montmajor (punt 9.135), Santa Maria del Grau (punt 13.538), Santa Maria del Castell de Gallifa (punt 16.198), Sant Jaume de Vallverd (punt 20.419), Sant Feliu de Vallcàrcara (punt 27.069), Santa Maria del Castell de Pera (31.577), Sant Pere del Dalmau o de Mur (punt 37.975), Santa Maria de les Arenes (punt 40.915), Sant Feliu del Racó (punt 45.346).
A part d’això hi han 6 punts d’avituallament: Sant Sebastià de Montmajor (punt 9.135), Santa Maria del Castell de Gallifa (punt 16.198), carretera B-124 - km.21 (punt 29.120), Vall d’Horta. Cruïlla de pistes (punt 33.901), Santa Maria de les Arenes (punt 40.915) i Local Excursionista de Castellar -arribada- (punt 48.538).
A les 06:30 h. vam iniciar la sortida (franja 06:30/07:00) amb molta il·lusió.
El dia es una mica fred i humit (esta núvol). Amenaça pluja però aprofitem aquest temps per començar a posar un ritme serio. Després d’atravesar el poble de Castellar, de seguida arribem al primer control els 3 km (molt a prop però amb unes fortes pujades amb desnivell de 350 m.) situat a Santa Maria del Puig de la Creu.
El dia es una mica fred i humit (esta núvol). Amenaça pluja però aprofitem aquest temps per començar a posar un ritme serio. Després d’atravesar el poble de Castellar, de seguida arribem al primer control els 3 km (molt a prop però amb unes fortes pujades amb desnivell de 350 m.) situat a Santa Maria del Puig de la Creu.
Aquest inici serveix per anant estirant la serp del caminadors.
Bàsicament el temps es comporta quasi fins passar Sant Llorenç Savall (meitat del recorregut), començant llavors un plugim i un vent fi que ens obliga a posar-nos la capelina (jo una antiga salva-pluja del viatge de les Catarates del Niagará que en va durà fins al final).
Bàsicament el temps es comporta quasi fins passar Sant Llorenç Savall (meitat del recorregut), començant llavors un plugim i un vent fi que ens obliga a posar-nos la capelina (jo una antiga salva-pluja del viatge de les Catarates del Niagará que en va durà fins al final).
L’esmorzar de l’Organització son coques encara que nosaltres també portem alguna coseta que ens la mengem més tard, al arribar a l‘ermita de Sta. Maria Castell Califa (un complex d’arquitectures impressionant).
També, avanç de pujar al Sta. Mª Castell Pera passem per un avituallament en una cruïlla de camins que en plena pluja ens donen uns bocates (de formatge o de pernil dolç) que ens els guardem per més endavant i també beures.
Fins la meitat aproximadament passem per uns indrets amb molta vegetació i en alguns moments espessa. Ens trobem amb força tos plegats encara que anem a gaudir del paisatge.
En Joan i Jo anem fent fotos per el reportatge i en Julio es va notant alguna nafra en els peus. La Paqui (una “diesel”) va tirant fort en el nivell pla però es queden en les pujades i baixades. Fem paradetes, per comentar coses, esmorzar, controls, avituallaments i per dinar (tenim suport extern -l’Anna i la Jackie- amb un plat de pasta . En Joan i Paqui es canvien de roba i sabates …).
En el transcurs de la caminada, sobre tot fins la meitat, anem trobem a les mateixes persones amb les quals anem petant la xerrada.
A consecuencia del plugim, la pujada al Castell de Pera, es converteix en el tros més dur.
Hi ha molt de fang , que quasi no et deixa avançar per arribar a dalt de tot a on hi ha el control. A pesar del vent fort, el plugim i el fang, des de el cim es pot beure una vista fantàstica (la Paqui es va quedar els peus del control). 
La “baixada” posterior va ser per patinadors experts. Bàsicament fins que no vam passar el cim del Pedra d’Áliga el paisatge era com si fos d’alta muntanya.
Havíem d’anar molt atent per tal de no perdre’ns a pesar de les senyals dels plàstics grocs que havien posat. 
A partir d’ací, solament ens queden uns 10 kms. Estem amb una moral alta i amb ganes d’arribar.
Fa estona que anem pràcticament sols, no trobem a ningú, ni per davant ni per darrera. Incrementem el ritme. Continua plovent.
Pràcticament aquest últim trajecte es de baixada.
Axis que cap les 18: 10 entrem al poble de Castellar del Vallés i després de donar unes voltetes per els seus carrers arribem al final de la ruta al Centre Excursionista de Castellar.
Una patejada molt maca per el Romànic del Vallés.
Una experiència que es repeteix biennal prou recomanable.
Les dades:
Distancia: 48.538 m.
Desnivell (pujada): 1.631 m
Desnivell (baixada): 1.631 m.
Desnivell totals: 3.262 m.
Participants arribats: 230
Participants retirats: 26
Participants totals: 256
Temps invertit: 11:59 h.
Text: Jordi C.
Fotos: Joan i Jordi C.
