Els Masos de Ponent i la Roca Encavalcada Dolors i Santi, Margarita i Antonio, Mª José i Javi, Jordi C., Isabel, Laia, Ana i Joan
Hem quedat a les 9 a la benzinera per fer una matinal i tornar a casa a dinar. Fa un dia molt clar, sense boirina, i la temperatura es molt agradable. El sol llueix per acompanyar a la Laia que ve amb nosaltres.
Deixem els cotxes a l’aparcament de la Torre de l’Àngel i cap a les 9,25 comencem a caminar darrera el Santi que te la directa posada. Travessem la riera de les Arenes i fem cas al senyal que diu "La MOLA".
Seguint la pista cap a l’esquerra arribem a Can Garrigosa, bonic mas que queda emmarcat per la canal de l’Abella i el Morral del Drac al fons. 
Continuem la pista, passant vora uns eucaliptus, sempre direcció nord, fins arribar a Can Pèlags.
Can Pèlags es una casa senyorial d’estiueig, que encara té uns masovers que hi viuen, conreen l’hort i els camps del voltant. Aprofitem par aturar-nos a fer fotos.
Voregem la casa i anem un tros per pista direcció la riera de les Arenes, ens desviem a la dreta per pujar altre cop fins can Bofi, una casa de pagès rústica darrera els sembrats.
El Javi s’adona que s’ha deixat un bastó a Can Pèlags, on hem fet les fotos. En Santi i en Joan vam a buscar-lo pel camí del darrera que travessa el torrent més amunt. Mentrestant la colla es queda a esmorzar. Tenim sort de trobar-lo i desprès del repòs toca pujar una mica pel torrent de la fons del Cargol fins la carena dels Ginebres.
Arribem a un replà, cruïlla de camins. A la nostra esquerra, cap a ponent el que segueix per la carena dels Ginebres per coll Prunera fins la riera de les Arenes. Al davant un ample que baixa suaument cap a la sesta de l’Arç i a la dreta el que prenem, que porta a " l’autopista" Estenalles-la Mola.
Tot seguit, passem pel Morral Gran, ens acostem a la vora del penyal per veure a sota nostre els masos de Can Pèlags i can Bofi amb la Barata i Can Salvans al altre costat de la riera. Cap al Sud tenim la cara nord de la Mola. Tornem a seguir la carena, ara cap al Nord veient la Mata i el Montcau, darrera seu el Pirineus una mica nevat.
Aviat arriben a l’autopista i com que anem una mica tard i no pujarem a la Mola l’agafem direcció Estenalles per buscar la Roca Encavalcada. Un tros abans de coll d’Eres, quan ja tenim el Montcau davant nostre, ens desviem a la dreta per un camí que va vorejant, aviat el deixem per un sender que baixa dret pel bosc fins arribar a un roquissar d’on podem veure la Vall d’Horta, la màquina de Tren i Sant Llorenç Savall. Cal tirar recte avall, sense camí seguint un petit corriol fins trobar un camí horitzontal; pocs metres a la nostra esquerra es troba la balconada damunt la Roca Encavalcada.
La Roca Encavalcada es un pont de pedra, amb una roca rodona al mig i un pilar en forma de conus invertit. Es una de les formacions més espectaculars del massís de Sant Llorenç amb vistes de la .Màquina de Tren i la Vall d’Horta al fons. Fem fotos!!!
Tornem al camí horitzontal, per no pujar per on hem baixat, el seguim una estona cap al Sud, paral·lels a l’autopista cap a la Mola. Passem algun torrent, fins que en un tros sense bosc trobo finalment un camí que ens torna dalt la carena i no ens cal passar pels Obits.
Amb tanta visita turística se’ns ha fet una mica tard, apretem la marxa direcció la Mola; just abans d’arribar al Morral del Drac ens desviem avall a la nostra dreta cap a la Canal de l’Abella.
Passem vora l’avenc i el forn de calç enrunat amb un arbre al mig, desprès una mica de pista i aviat la baixada cap a Can Robert on trobem el quart Mas de Ponent i fem la darrera foto del grup.
A les 2,30 al cotxe, hem caminat vora 5 hores efectives amb uns 800 metres de desnivells i 15 KM de marxa. Una matinal "purafibra", molt bonica i amb una esplèndida companyia.
Texte: Joan
Fotos: Jordi
