Els Ports de Beseit (Març 2008)

Vàrem iniciar la sortida cap els Port de Beceit el dia 20/03 al voltant de les 15 h. des de Terrassa en Maria, Jordi H., Ana, Joan, Jackie i Jordi C. .

21 de març de 2008
Arnes - Riu Algars- Toll de Vivre.- Mas de Damià – Pas de Pau – Barranc de la Paridora.

A les 9h. esmorzem dolç a la fonda, ens preparen entrepans que varèm encarregar i sortim en cotxe cap Arnes (Terra Alta), 12 Km. Deixem el cotxe a les afores del poble (10:20 h) i per una pista asfaltada ens endinsem a la vall del riu Algars, que va cap al nord fins ajuntar-se amb el Matarranya al pantà de Mequinensa (riu Ebre). El riu Algars es frontera entre Catalunya i Aragó.

Anem tirant vall amunt, entre camps d’ametllers i oliveres. El dia es esplèndid, clar i solejat, però fa un airet fi.
Al cap de 6,5 Km arribem al Toll de Vidre, molt bonic, on s’hi fes més bon temps ens hi podríem banyar.

Seguim riu amunt buscant a la nostra esquerra un camí que ens permeti anar a l’altra vall (riu dels Estrets).

Passem pel mas de Damià (refugi que ni surt al meu mapa i em despista). Tota l’estona estem travessant el riu, el passem amb pista per darrer cop i som al mas d’en Pau, molt bonic amb un roure monumental.

La pista es perd i es torna camí, ara anem per baix el torrent, entre pedreres, per llocs poc transitats, endinsant-nos en el barranc de la Paridora.

Una bassa i un salt ens impedeixen passar, per superar-ho ens enfilem per la nostra esquerra seguint marques vermelles, passem un tros dificultós amb una corda i desprès ajudant-nos d’una cadena.

En cap moment el camí va cap a l’esquerra, si no que torna a baixar al torrent. Aquí s’acaba i gira cap a la dreta en pujada (deu ser el barranc del Corb). Per aquí crec que arribaríem al refugi del Caro.

Decidim tornar i dinem a mas d’en Pau, aquí trobem uns nois que ens expliquen que han vingut de l’altra vall per un camí que arriba darrera el mas de Llasero (al altre costat del de Pau), que hem vist a la tornada.

Desprès de dinar , amb ritme cap al cotxe. Ja fresqueja.

Hem estat 7h 26’ en total. Aproximadament hem fet uns 26 Km entre l’anada i tornada.

Un bon estreno de vacances.

22 de març de 2008
Dia de relax, de turisme per la comarca. Ens van aixecar i el dia no estaba massa fi. Mentres esmorzavem van estar planificant el dia.

Axis que vam gafar els cotxes i el primer destí eran les Coves Meravelles de Benifallet. Es un conjunt de varies coves quasi al costat del riu Ebre de les cuals solament es visitan dues. Estan ben conservades encara que es veuen restes de las malverses que van fer la gent del voltans sensa tindre idea del que representaven. Hi han moltes representacions geologiques (estalagmites, ....).

Al sortir d'ací, ja era tard i varem anar a dinar al poble de Mora D'Ebre (voliem un dinar de peix però ens va sortir rana).

Després d'un passeig per aquest maquísim poble i fetes unes compres, com ho diu el llibre del Turista, ens van dirigi a visitar el Castell de Miravet. Una visita guiada molt be aprofitada. Es impresionant tota la construcció.

Per acabar el dia, no podia faltar una visita al poble de Gandesa. Ací, ens van anar a veure una fantástica exposició del Museu históric de la Guerra Civil Espanyola 1936-39 en els efectes d'aquestes comarques del Ebre.

Tots satisfet per aquest dia de cultura i relax ens van retirar cap Beseit, per tal de poguer sopar i després anar a fer unes copes per el poble.

23 de març de 2008
Beseit - Riu Matarranya – El Parrissal – Gubies del Parrissal.

Avui ja marxem i encara no hem vist res del Mataranya, desprès d’esmorzar (el mateix de cada dia) deixem les maletes a la fonda i amb cotxe anem fins el Parrissal. La pista es practicable amb turisme , passem vora les runes de la torre de Cabrera on vam pujar el primer dia fent un passeig i aparquem al Parrissal. Fa molt fred i vent, poc sol.

Comencem per una pista amb túnels, construïda per transportar carbó des unes mines avui esgotades.

Quan ens trobem el riu trobem passarel·les penjades amb una sirga per agafar-se. Es molt divertit anar per damunt l’aigua, que aquí es clara i amb tonalitats verdoses.

Ens anem endinsant, de vegades pel riu i altres cops per un camí alternatiu que voreja. Es passa un tros on han caigut les passarel·les i el JordiC. estrena les botes. De tant en tant surt el sol i veiem com passen els núvols pel cel damunt les punxes erosionades. Arribem a les Gubies, estret rocós on hi cau una mica d’aigua i trobem un tronc d’arbre gelat molt bonic.

Sembla que es pot seguir entre les roques pel fons del torrent o superar l’estret pujant per l’esquerra. Com que volem anar a dinar a Valderobres ho deixem aquí. En total uns 8 Km i 2 hores efectives de caminar.
A la tornada ja ens trobem molta gent, fins i tot embussos de trànsit per la pista.

Dinem a Valderobres, Hotel-restaurant el Salt , mengem molt bé, una mica tard (segon torn) i desprès fem una visita guiada al Castell-Palau i voltem una mica pel poble (fa un fred que pela)

Un dia ben aprofitat.

Tres dies hem fet curt. Per un altre cop que vinguem (4 dies) queda pendent la Caixa, el Tossal dels tres Reis i altres torrents, a més d’alguna visita turística (Processons Alcañiz?) També es pot fer alguna travessa. Hem de tornar.

Ara adjunto 4 videos (format "mov"):

Texte: Joan i Jordi C.

Fotos: Ana, Joan, Jackie i Jordi C.
Video: Jordi C.