Blog de Jordi C.: enero 2008

PURAFIBRA GLACÉ a LLES DE CERDANYA
Jordi C., Jackie, i Joan.

Rutes: Estany de la Pera i Estany de l’Orri des el Refugi de Cap de Rec

Dimecres 2 de gener.
Joan, Jordi i la Jackie hem decidit fer una sortida invernal per trepitjar neu, tot i que, de moment, ens han dit que n’hi ha molt poca. Cap a les 6 de la tarda arribem, amb el cotxe del Jordi, al Refugi de Cap de Rec. Fosqueja i comença a caure aiguaneu.

Ens instal·lem, les lliteres son amples i el refugi no es ple (alguns excursionistes i famílies amb nens)

A les 8,30 sopem, força bé, sopa, amanida, pollastre i fruita.

Ha deixat de nevar i queda un gruix de dos dits de neu. Ens retirem aviat, abans de les 11 i a dormir molt bé.

Dijous 3 de gener.
Ens llevem aviat amb el paisatge nevat, la sortida del sol es molt bonica i tenim la serra del Cadí al davant, fem moltes fotos. L’esmorzar es a les 8,30, a base de dolç, una mica justet (hi ha gent que se’l porta de casa!).

El servei de lloguer de material i esquí de fons es tancat, tampoc hi ha gruix de neu per raquetes, per això decidim pujar al estany de la Pera. (en teoria uns 11 KM).

Demanem uns entrepans i sortim a les 9,50, amb les polaines ficades i sempre caminant sobre neu. Des d'els edificis de la suposada estació d’esquí nòrdic i seguint les senyals grogues del nº18 anem pujant pel bosc fins que trobem la pista que va de Cap de Rec fins Aranser (l’anomenen AUTOPISTA per l’esquí de fons). Trobem unes noies que també son al refugi que volen pujar a la Tossa Plana. Nosaltres per la pista passem vora el refugi del Pradell, des on surt a la dreta el camí cap a la Tossa. (curiositat, el camí groc 18 Refugi a Pradell travessa dos cops la pista i això no consta en el mapa de l’Alpina).

Més tros de pista, ara més obert, com que hi ha poca neu i gel a sota de vegades fem alguna relliscada(comença la Jackie).

Cap a les 11,30, abans d’arribar a Polliners (on hi ha una cabana i un àrea de picnic) es posa a nevar.

No ens espantem i a Polliners agafem per la nostra dreta la pista que puja cap als Estanys de la Pera. Aquí hi ha molta més neu i per això seguim la tortuosa pista, que desprès d’una estona i moltes clapes de gel arriba al primer estany que sembla gelat.
Ara som dins de la tempesta de neu, cada cop apresta més, principalment quan pugem per "dinar" al Refugi de la Pera (2.348 m) que trobem tancat (desprès ens diuen que hi ha un soterrani obert). Mengem com podem el entrepan enmig de la "ventisca".

A la 13:20 sortim de dalt, sempre nevant, reprenem l’alè quan arribem a l’autopista i no ens aturem fins el refugi Pradell que ens dona una mica d’aixopluc.

No tornem a la pista, prenem el camí pel bosc, que en realitat es més difícil, doncs la neu ens amaga les pedres i el gel, torno a caure i trenco un bastó, fins i tot cau en Jordi i llisca uns metres avall.

A les 16 hores arribem al refugi, hem fet uns 24 Km en 6 hores (4 Km/hora) , molt bé per tots. Objectiu complit.

Una meravellosa dutxa amb aigua calenta i a esperar el sopar mentre neva a fora. Sopem macarrons, amanida, botifarra i aviat al llit no sensa avans relaxar-nos amb algun jocs del refugi i també aprofitem per intercamviar impresions amb altres persones del refugi.

Divendres 4 de gener
Ens saluda un dia molt clar, sense un núvol al cel, i amb 30 cm de neu a la porta.

Esmorzem i recollim les coses esperant a veure si obren el lloguer de material. Inútil.

Finalment cap a les 10,30 decidim anar a fer un passeig fins l’estany de l’Orri , que és al Nord del Refugi.

En Joan surt amb les raquetes obrint pas; la neu es molt tova i s’enfonsen molt, avui seguim les senyals grogues nº21. Anem pujant amb dificultat, doncs hi ha molta neu per anar amb botes i massa poca (i flonja) per les raquetes. En Joan entrelluca amb una roca i cau de nassos, però sense conseqüències.
Ara bé, el paisatge nevat, amb la neu als arbres i aquest dia tan clar i solejat es fantàstic i ho disfrutem molt.

Abans d’arribar al llac ens trobem una família que també hi puja (tots amb raquetes), el pare es posa al mig del llac que es ben gelat, nosaltres també. Es una sensació curiosa i nova per nosaltres.

Ens expliquen que la muntanya davant nostre es la Tossa Plana (no es veu el pic) i que hi ha un camí que puja si arribem a la carena que queda a la nostra esquerra.

Com que es aviat, decidim pujar una mica la carena, de dalt la vista es molt millor: a l’esquerra una carena rodona ben nevada (deu ser la Carbassa), a l’altre costat de la vall les pistes de la Marsella; però cada cop hi ha més neu i ens enfonsem més (també amb raquetes), per la qual cosa decidim tornar baixant pel bosc sense camí. Un tros una mica dur, però meravellós.

Arribem a l’autopista per on ha passat una màquina per preparar l’esquí de fons i tornem al refugi on ens prenem un cafè amb torrons. Hem fet un bonic passeig i hem disfrutat molt fent fotos.