Be, un dia el meu amic Joan V., en va comentar de fer una travessa una mica especial, La Matagalls - Montserrat, tota una institució dins del mon muntanyenc. Per mi, en Jordi C., era tot un repte ja que fins llavors la distancia màxima que havia fet en aquest tipus d'esdeveniments era de 43,5 km (en Joan tenia el seu llistó en una de 50 km.).
Aixís que després de intercanviar idees, ens vam proposar de fer-la. Es vam mentalitzar i ja donàvem per suposat de que l'acabaríem amb 20, 21 o 22 h. ... estem convençuts de que ens veurem tots dos en la placeta del convent de Montserrat, satisfets per aconseguir-lo.
Així que endavant i "...que la força en acompanyi ..."
Abans de que en Joan ens expliqui la seva visió de la travessa deixeu-me que uns introdueixi una mica en la sortida:
QUÈ ÉS la Matagalls-Montserrat (Mm)?
Aixís que després de intercanviar idees, ens vam proposar de fer-la. Es vam mentalitzar i ja donàvem per suposat de que l'acabaríem amb 20, 21 o 22 h. ... estem convençuts de que ens veurem tots dos en la placeta del convent de Montserrat, satisfets per aconseguir-lo.
Així que endavant i "...que la força en acompanyi ..."
Abans de que en Joan ens expliqui la seva visió de la travessa deixeu-me que uns introdueixi una mica en la sortida:
QUÈ ÉS la Matagalls-Montserrat (Mm)?
La Travessa Matagalls-Montserrat és una prova no competitiva de resistència per camins de muntanya, l’objectiu originari de la qual és anar a peu des del cim del Matagalls (1.699m), massís del Montseny, a la plaça del Santuari de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores.Actualment, el punt de sortida és a Coll Formic (1.145m), al peu del Matagalls, en el municipi de El Brull.Des del 1998 la sortida s’ha traslladat a aquest indret per tal d’evitar la degradació dels sòl que, segons els estudis encarregats pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, provocava el pas de tantes persones en tant poc temps pel camí del Matagalls. La Travessa es va instituir en memòria de Jaume Oliveras (1877-1957), sacerdot que fou un dels pioners de l’escalada al nostre país, el qual la realitzà per primera vegada el 4 d’agost de 1904. La primera edició se celebrà el 1972 i s’anà repetint biennalment fins que a partir de l’any 1989 passà a fer-se cada any. Enguany tindrà lloc la 28ena. edició. Actualment és la prova per muntanya amb una participació més nombrosa.
La Mm és una prova puntuable per la 10a. Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC (15 punts).
El recorregut té una distància de 83.3 km i un desnivell acumulat de 5980 m.
La Mm és una prova puntuable per la 10a. Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC (15 punts).
El recorregut té una distància de 83.3 km i un desnivell acumulat de 5980 m.
Us detallo el perfil de la mateixa així com el pas per nuclis urbans i carreteres i els mapes topogràfics dividits en 5 sectors:
Bé, un cop feta aquesta introducció, en Joan deia:
15/09/2007
Ha arribat el gran dia, al final no ha plogut i fa una tarda càlida, molt agradable. Sortim a les 16 h. de Terrassa i a les 17 h. tocades arribem a Coll Formic (hem vingut des el Nord i ens hem perdut).
Agafem la documentació i hora de sortida a les 19:13 h. (els últims caminants sortiran a les 19:25 h.) Esperem una bona estona i se’ns afegeix un noi jove de Sabadell, amic de la Mary, en Jordi (ara ja som un grupet de 5: Mari, Carles, Jordi, Joan i Jordi C.).
19:13 h. sortim amb ànim, no fa calor; el primer tros es de pista i gairebé pla (Pla de la Calma). Aviat es fa fosc i hem d’agafar els frontals (el meu no s’aguanta i l’he de dur a la ma).
19:13 h. sortim amb ànim, no fa calor; el primer tros es de pista i gairebé pla (Pla de la Calma). Aviat es fa fosc i hem d’agafar els frontals (el meu no s’aguanta i l’he de dur a la ma).
Es torna camí pedregós a la baixada cap Aiguafreda, el Carlos passa davant i anem molt de pressa, avançant a la gent sense bastons i fent alguna torta de peu i de genolls. Això ens passarà factura mes tard.
Per Aiguafreda anem molt bé de temps, omplim d’aigua i sense reposar enfilem la pujada. Aquí ens animem els Jordis i jo, passant a la gent per una pista molt ampla i bona; però al control 2 hem d’esperar al Carlos i la Mary que anava més poc a poc.
Fem el primer avituallament, ja teníem molta gana ... per sopar !!!.
Ara ve un tros bastant pla, fosca nit fins arribar a Sant Quirze Safaja, on ens tornen a donar menjar i té (em canvio els mitjons ... idea important que ens ajudarà a finalitzar en millor estat aquesta travessa ...).
Per Aiguafreda anem molt bé de temps, omplim d’aigua i sense reposar enfilem la pujada. Aquí ens animem els Jordis i jo, passant a la gent per una pista molt ampla i bona; però al control 2 hem d’esperar al Carlos i la Mary que anava més poc a poc.
Fem el primer avituallament, ja teníem molta gana ... per sopar !!!.
Ara ve un tros bastant pla, fosca nit fins arribar a Sant Quirze Safaja, on ens tornen a donar menjar i té (em canvio els mitjons ... idea important que ens ajudarà a finalitzar en millor estat aquesta travessa ...).
Ja estem una mica cansats. Seguim per pistes amples i sense vegetació, però fosc sense lluna. Es una mica avorrit.
Un altra baixada, on ja em començo a notar els lligaments laterals del genoll esquerre (els demés també estan tocats del genoll i amb nafres), i a les 05:05 h. arribem a Sant Llorenç Savall.
Fins aquí la mitja es de 4,5 Km/hora. Aquí recapitulem, el Jordi de Sabadell ens deixa, la Mary, el Carlos i el Jordi C. tenen nafres els peus. Jo canvio els mitjons. Esperem molta estona a la Sonia, cosina de la Mary i no sé a quina hora sortim. Ens prenem un sobre d’Ibuprofé. Deixo de mirar el rellotge, es tracta d’arribar.
Ens passegen per la vall d’Horta i es va fent de dia quan pugem al Coll de Grua que es fa una mica llarg.
Ens passegen per la vall d’Horta i es va fent de dia quan pugem al Coll de Grua que es fa una mica llarg.
L’esmorzar a Matadepera es molt bo, amb cafè; em trec roba i em fico la samarreta de la cursa. Tinc ganes de veure l’Ana a la casa l’Obac, per això pujo sol cap a la Torrota perquè no esperi tant. Vaig bé, però comença a fer calor.
A la casa l’Obac em refresco, canvi de mitjons i cura de nafres (la colla). Un altre ibuprofé. Agafo els bastons i baixem bé fins Vacarisses; el sol va apretant de valent (he deixat el camell ¡).
A la casa l’Obac em refresco, canvi de mitjons i cura de nafres (la colla). Un altre ibuprofé. Agafo els bastons i baixem bé fins Vacarisses; el sol va apretant de valent (he deixat el camell ¡).
En l’últim avituallament mengem poc i es massa lluny de Montserrat. Fins a Monistrol cal passar un petit tossal per una urbanització, es fa etern sota la solana. I a la baixada cap a Monistrol veig les estrelles amb els lligaments laterals.
A Monistrol ens deixen el Carlos i la Mary. Em xopo tant com puc a la font i omplo els meus 300 cc de l’ampolla del sarró i tirem amunt amb el Jordi C. i la Sonia. M’animo i m’avanço en els primers contraforts, vaig fent amb ritme fins l’últim control (el 10). Sort que la Moreneta ha tingut pietat de mi i molts trossos son a l’ombra. Ara ve el pitjor, les escales vora el tub d’aigua, vaig fent com puc, però sembla que ni els quadriceps em responguin. He acabat l’aigua. Arribo a les escales amples que pujen de la cova i a poc a poc faig la pujada final (de vegades m’agafo a la barana) Quina diferència de quan vaig fer els 3 Monestirs. Arribo a les 16h 35’.
He acabat la Matagalls – Montserrat en 21h 22’.
La Sonia arriba a les 17 h., s’ha pres un Red-Bull i m’explica que el Jordi ha vomitat però sembla que va pujant (marejat i amb poca aigua). No tinc mòbil i vaig esperant fins les 17h 21’ que arriba el Jordi Cascan amb un temps de 22h.07'.
A Monistrol ens deixen el Carlos i la Mary. Em xopo tant com puc a la font i omplo els meus 300 cc de l’ampolla del sarró i tirem amunt amb el Jordi C. i la Sonia. M’animo i m’avanço en els primers contraforts, vaig fent amb ritme fins l’últim control (el 10). Sort que la Moreneta ha tingut pietat de mi i molts trossos son a l’ombra. Ara ve el pitjor, les escales vora el tub d’aigua, vaig fent com puc, però sembla que ni els quadriceps em responguin. He acabat l’aigua. Arribo a les escales amples que pujen de la cova i a poc a poc faig la pujada final (de vegades m’agafo a la barana) Quina diferència de quan vaig fer els 3 Monestirs. Arribo a les 16h 35’.
He acabat la Matagalls – Montserrat en 21h 22’.
La Sonia arriba a les 17 h., s’ha pres un Red-Bull i m’explica que el Jordi ha vomitat però sembla que va pujant (marejat i amb poca aigua). No tinc mòbil i vaig esperant fins les 17h 21’ que arriba el Jordi Cascan amb un temps de 22h.07'.
Els de Molamolt ho hem aconseguit.
Bé, per tal de fer més gràfica aquesta explicació adjunto unes fotos:
Algunes consideracions preventives un cop feta la travessa o per mitllorar per la següent:
Entrenament fet una mica efectiu encara de que és millor reposar els dies abans.
Bambes lleugeres i canviar sovint de mitjons ...
Es bo portar el "camell" fins al final i anar menjant "orejones" ,cacaus salats i caramels de goma.
Tenir suport a l’Obac. (agafar moral i poder desprendre de coses ...)
Deixar la capelina i portar poca roba (d’acord amb les previsions de temps)
seria bo portar els bastons des el principi i fer-los servir a les baixades i potser a les pujades.
No estaria malament menjar un entrepà a Aiguafreda i un de fresc a Monistrol ... amb un cafè.
Portar un Frontal en condicions (penseu amb les piles, ajusta correcte al cos ...)
Portar vaselina (per si s'acaba encetat) ...
Estudiar si es pot sortir abans. (anar a les 13 h. a buscar l’hora de sortida, dinar a casa i tornar?) o bé conformarse, arribar a les 19 h. i sortir el darrer.
Bambes lleugeres i canviar sovint de mitjons ...
Es bo portar el "camell" fins al final i anar menjant "orejones" ,cacaus salats i caramels de goma.
Tenir suport a l’Obac. (agafar moral i poder desprendre de coses ...)
Deixar la capelina i portar poca roba (d’acord amb les previsions de temps)
seria bo portar els bastons des el principi i fer-los servir a les baixades i potser a les pujades.
No estaria malament menjar un entrepà a Aiguafreda i un de fresc a Monistrol ... amb un cafè.
Portar un Frontal en condicions (penseu amb les piles, ajusta correcte al cos ...)
Portar vaselina (per si s'acaba encetat) ...
Estudiar si es pot sortir abans. (anar a les 13 h. a buscar l’hora de sortida, dinar a casa i tornar?) o bé conformarse, arribar a les 19 h. i sortir el darrer.
En definitiva una experiència inoblidable. Recomanable per: els paisatges del voltant com per la gent, la foscor, la soledat dintre de la multitud, el sol de justícia, l'esperit d'aventura, la superació d'un mateix, la satisfacció del èxit ..... FINS EL PRÓXIM !!!!!
Gràcies companys per deixar-me compartir aquests meravellosos moments amb vosaltres.
Jordi Cascán.
Text i Fotos: Joan, Mari i Jordi Cascán.
