2011-12-27 Vallter 2000 (2150 m.) i Roca Colom (2506 m.)

Ja hem superat els tiberis de Nadal i Sant Esteve. 

Per pair una mica tot els exceos hem quedat en Joan i Jo (Jordi) a les 7,30 a Sant Cugat per anar a fer una ruta per la neu. Sortim amb el cotxe es molt tranquila (es dia de treball i fins passat Vic trobem molt trànsit).

A les 9,30 arribem a Vallter 2000 i encara podem deixar el cotxe a l’aparcament de dalt (es dimarts). Ens preparem l'equip i a les 9:53 comencem a caminar per darrera del bar. Fa un dia tapat, però sense vent de moment.

Encarem el camí cap a la portella de Mentet, per vora el torrent. Hi ha molt poca neu i es ben gelada. En Joan s'ha deixat el mapa però amb el GPS porta el track de roca Colom i rocs Blancs (de negre al mapa). A mig camí del torrent agafem un trencall cap a la dreta, fa una forta pujada i com que trobem la neu gelada ens posem els grampons (en joan m'ha deixat els de l'Anna i els tinc que adaptar). Ara anem molt segurs, en aquest tros hi ha la pendent més forta de tota la excursió.

Assolim el nostre primer “cim “, al Camp Magre petit 2396 m. El dia es va aclarint i tenim molt bona vista de tot el circ de Vallter, d’esquerra a dreta veiem el Gra de Fajol, coll de la Marrna, Bastiments i la carena que porta fins el Pic de la Dona. En Joan en comenta de que hi ha menys neu que el Febrer del any pasat que va anar ell amb l'Annam fer amb l’Ana.

Anem a buscar a la portella de Morens (frontera amb França). Ara seguirem la carena pujant tots els cims, el Coma Ermada (2496 m), baixar i altre cop amunt el pic de la Llosa (2504 m), les Roques Blanques (2456m) i finalment desprès de forta pujada el Roca Colom. Des aquí tenim la millor vista del massis de Canigó (2784 m) al NE i també cap a l’est el Costabona (2464m), el primer dos-mil des el mar seguint la frontera actual. Trobem un senyor francès que ve del coll de Mentet passant pel Pomerola. Mengem una mica i com que ja es la 13 h, en Joan en comenta de no fer la entrada al nord del track i tornar (desprès en coemnta de que si era possible).

Ja fa sol i una mica de vent. Baixem del roca Colom i decidim posar-nos les raquetes una estona fins que al final anem sense res. La tornada la fem sense carenar per uns grans plans de neu amb poca pendent, deixem a la dreta una estivació plana d’on havíem vist venir 2 persones (això eren els Rocs Blancs !)

En Joan, diu que per fer-lo una mica diferent anem a buscar la portella de Mentet (des on es puja al pic de la Dona). Pujant per la roca de la Portella trobem algunes plaques de neu gelada.

Ens aturem a la portella i ens posem les raquetes per baixar el fort pendent (millor haurien anat els grampons). Arribem al cotxe a les 15:22.

Hem fet 12 KM, en 5h 34’ totals. Més de 750 de desnivell en total 11 Km tal com es veu al perfil. Una EXCURSIO molt maca.

Per acabar ens canviem les botes i anem afora del bar a menjar-nos el entrepà i prendre un cafè. A les 16 h engeguem el cotxe a les 18 h a Sant Cugat.

Texte, ruta i estadistiques: Joan Valentines

Fotos:Jordi Cascán.

Perfil de l'etapa:

 Fotografies:

 

2 VIDEOS:

08-10/07/11 Sortida LLó - Coll de Finestrelles - Nuria - Puigmal - Vedrinyans - LLó

El Divendres 8/07/11 sortim (Jordi M., Pere, Frank i Jordi C.) a les 18:30 cap l’aventura de fer la travessa LLó – Coll de Finestrelles – Núria – Puigmal – Vedrinyans – Lló.

Estem tots molt animats. Avui dormirem en un càmping d’Enveig (França) a on s’està en Jordi M. Després de fer uns encàrrecs, arribem cap les 21 h. Descarreguem els equipatges i tot seguit ens enfilem cap Puigcerdà per tal de fer un bon sopar (En Jordi M ens porta a una pizzeria que ella coneix i que esta força be però que ens fan esperar massa en servir els plats).

A una hora indecent arribem al càmping i per no trencar la tradició abans de dormir fem un a partideta a la “podrida” (en Pere no te la nit …).

Dissabte 09. Ens aixequem aviat i després d’esmorzar alguna coseta cap les 08:30 h. ens enfilem cap l’inici de l’etapa: Lló. A les 09 h. deixem el cotxe en el pàrking de “Les Bains de Lló” (1600 m aprox.) i comencem la pujada.

El paisatge inicial es molt maco i ombriu per les Goles de Segre (seguim el riu i per una profunda vall que es fa sentir una mica de fred). A uns 2 km. del camí asfaltat ens desviem cap la dreta, en direcció al refugi.

Quant sortim de la vall ja ens adonem de que el sol picarà lo seu i axis que aprofitem una parada per posar-nos una mica de crema solar. En aquest moment ens trobem amb un biker que feia una ruta.

De seguida, unes 2 hores arribem a la Barraca de la Culassa (1834 m.). Un refugi lliure amb un indret molt bonic. Reposem forces i continuem pujant. Arribem a un prat amb unes vistes impressionants, plens de colors (grocs, verds, vermells ...) per la diferent vegetació que observem al voltant nostre.

Al primer objectiu, el coll de Finestrelles (2604 m.), ja el tenim a tocar. Hi ha una forta pujada final fins al coll. Cap les 12 h. arribem al Coll amb sorpresa per el ràpid de l’ascensió. Ens trobem animats i en forces i per això decidim pujar al Pic de Finestrelles (2828 m.). L’únic dubte son les motxilles (pugem i baixem per el mateix lloc). Amb elles a sobre ho fem tot plegat amb 1,30 h. (es un pic assequible però enganyós ja que inicialment es veu un cim que et fa pensar que es allà mateix però ... hi ha un segon cim que realment es el pic).

Estem molt contents de com va la sortida i que el temps es comporta amb nosaltres. Les vistes son espectaculars. A sota nostre tenim a la vista el final del destí d’avui: Núria i el Refugi  de l’àliga a on tenim reservada una habitació per nosaltres quatre amb lavabo i dutxa en el seu interior.

Ara volíem dinar però uns núvols negrísims ens fa corre baixada avall per arriba l’abans possible a Núria.

Baixem molt ràpids i cap les 15:30 ja estem davant l’esplanada del llac de Núria menjant els nostres entrepans i uns cafès que hem comprat. Fa una mica de fred el punt final es el Refugi de l’Àliga que es troba a uns 200 m  d’alçada i com que no propera l’idea de pujar amb el telecadira, decidim posar-nos les botes i fer el últims 20 m de molt forta pujada. El Refugi esta força be. Obren a les 17 h i ens donen una habitació per nosaltres quatre per 35 € (dormir i esmorzar).

Descansem, reposem forces, juguem alguna partideta mentre ens cau una turmenta intensa i curta. Ens preparem per sopar (menú acceptable del refugi) tots puntuals a les 20 h. A la nit es fa difícil dormir per els sorolls humans de cadascú ...

Diumenge 10, 19:45 esmorzem i de seguida ens posem en marxa cap el primer objectiu: El Puigmal.

Anem per un camí que surt de l’esquerra de Núria que puja molt verticalment i que ens fa guanyar uns km. Després en ajuntem al camí tradicional i per això ens trobem amb molta gent.

Ara davant nostre veiem el Puigmal però abans tenim que superar unes molt fortes pendent de pujada amb un sender pedregós. Es fa molt dur i l’ascensió es molt lenta. En Frank se recuperat i va tirant de valent quasi atrapant-me. En Pere i en Jordi M. pateixen lo seu.

Increïblement cap les 11 h . arribem a dalt del Puigmal. Fa molt de vent. Tots estem molt contents. Hem anat molt ràpids ja que hem trigar 2,15 h. L’espectacle es fantàstic i fa bon dia.  Desprès de reposar forces, i de fer unes fotos mirem amb el mapes com agafar la ruta per arribar el més pròxim del cotxe (una baixada suau i llarga de 1600 m.) Hem d’anar caranejant per els demés Puigmal (petit de Segre, de llo)  direcció mirant al nord-oest des de a on estem, seguin per el Puig de Coma Dolça.

Puigmal 2.910 m



La baixada inicial també es pedregosa i encara es veuen restes de plaques de neu glaçada. De seguida fem els cims de Petit Puigmal de Segre i Puigmal de lló (2700 m.). Per ací ja anem sols. El vent bufa fort i amb intensitat. Anem baixant de forma moderada passant per al canto de la Tossa d’Err i de seguida fem el coll  i pic de Segalera cap els 2200.

Cap al final ens endinsem amb un bosc de pins molt extens que ens fa gaudir de la natura. Estem molt cansat i abans de sortir d’aquest preciós indret decidim menjar una miqueta per reposar forces.

Al sortir del bosc, continuem baixen tot agafant una pista molt llarga que ens portarà al final al poble de Verdinayns (1400 m).

Arribat ací, ja tan sol en falta 5 km per arribar al poble de LLò i a els Bains de LLo a on tenim el cotxe. A les 18:00 h. Arribem. Tots estem molt contens per aquesta sortida. Hem aconseguit els objectius, amb el temps previstos i sense cap incidència.

Una volta molt recomanable.

Fins la Propera.

Ara unes fotos:

   





Text i fotos: Jordi Cascán.